Lectura primera 1R 21,1-16
Nabot ha estat apedregat i ha mort
Lectura del primer llibre del Reis
En aquell temps, Nabot, un home de Jezrael, tenia una vinya tocant al palau d’Acab, el rei de Samaria. Acab proposà a Nabot que li cedís la vinya per fer-se’n un hort tocant al palau, i a canvi d’aquella vinya n’hi oferia una de millor, o, si Nabot ho preferia, la pagaria amb diners. Nabot li respongué: «Déu me’n guard, de cedir mai l’heretat dels meus pares!» En sentir aquesta negativa, Acab se’n tornà tan contrariat i malhumorat que, arribant al seu palau, se n’anà al llit, girà la cara i no volia menjar res. Jezabel, la reina, anà a trobar-lo i li preguntà: «Què et passa que estàs de mal humor i no vols menjar?» Ell respongué: «He proposat a Nabot de Jezrael que em cedís la vinya al preu que fos, o a canvi d’una altra vinya, si ell s’ho estimava més, però s’ha negat a cedir-me-la». La reina li va dir: «I tu ets rei d’Israel? Aixeca’t, menja i no t’hi capfiquis, que la vinya de Nabot de Jezrael, ja te la donaré jo».
I Jezabel va fer escriure unes cartes en nom d’Acab, i les va enviar amb el segell del rei als notables i als ancians que vivien amb Nabot a la ciutat de Jezrael. Les cartes deien: «Anuncieu un dejuni, poseu Nabot davant el poble reunit i feu comparèixer dos testimonis sense consciència, que l’acusin d’haver maleït Déu i el rei. Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que haurà mort».
Els notables i els ancians de la ciutat compliren el que manaven les cartes de Jezabel: Anunciaren un dejuni, posaren Nabot davant el poble reunit, comparegueren els dos testimonis sense consciència, i l’acusaren a la presència de tot el poble d’haver maleït Déu i el rei. Aleshores el van treure fora de la ciutat, el van apedregar i va morir. Després van fer dir a Jezabel que Nabot havia estat apedregat i havia mort. Quan ella rebé la notícia, digué al rei Acab: «Nabot és mort: Ves a prendre possessió de la vinya que no et volia vendre». Acab, en sentir que Nabot era mort, baixà cap a la vinya per prendre’n possessió.
Salm responsorial 5,2-3.5-6.7 (R.: 2b)
Escolteu, Senyor, les meves paraules,
acolliu el meu anhel.
Estigueu atent, defenseu-me,
rei meu i Déu meu.
R. Acolliu el meu anhel, Senyor.
Vós no sou un Déu
que es complagui en la maldat,
no acolliu el dolent a casa vostra;
els qui viuen obcecats no resisteixen
quan vós els mireu. R.
Detesteu els amics de males arts,
extermineu els mentiders;
l’home fals i sanguinari, Senyor,
vós l’abomineu. R.
Al·leluia Salm 118,105
La vostra promesa fa llum als meus passos,
és la claror que m’il·lumina el camí.
Evangeli Mt 5,38-42
Jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que van dir: «Ull per ull, dent per dent». Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar».