Què tenen a veure una germandat sevillana de Setmana Santa, l’illa d’un arxipèlag caribeny i el retaule de la catedral gòtica d’Acqui Terme, a Itàlia? Doncs el que tenen a veure és la devoció comuna a la Mare de Déu de Montserrat, proclamada patrona de les diòcesis catalanes l’any 1881 i una de les advocacions amb més projecció mundial.
L’historiador i monjo de Montserrat Cebrià Baraut, mort el 2003, va deixar consignades a la Gran enciclopèdia catalana les xifres d’aquesta propagació mundial: extensió del topònim Montserrat a Amèrica del Nord, Amèrica Central, Amèrica del Sud i Europa; fundacions i filials de Montserrat; cases procures; poblacions sota el patronatge de la Mare de Déu de Montserrat; i parròquies, esglésies i capelles sota la seva advocació. I això sense comptar la devoció particular de tantes persones i famílies que tenen a casa una estampa, un goig, un quadre o una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
La comunió espiritual a redós de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat ha traspassat fronteres, lligada a l’expansió de la Corona catalanoaragonesa primer i de la colonització d’Amèrica després. «És un dels principals santuaris marians dels segles XIII, XIV i XV», exposa el Gmà. Josep Galobart, arxiver i cronista del monestir de Montserrat.
Projecció de la Corona catalanoaragonesa
El monestir de la Mare de Déu de Montserrat es va fundar l’any 1023 per iniciativa de l’abat Oliba com a priorat dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll. «A partir d’aquest moment es va fomentar molt la devoció a la Mare de Déu de Montserrat», exposa el Gmà. Josep Galobart. La devoció s’institucionalitza amb la fundació, l’any 1223, de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Aprovada per Roma, l’arquebisbe de Tarragona, Aspàreg de la Barca, i la reina Elionor signaren el document fundacional i foren els primers inscrits, juntament amb l’abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac. Al llarg de la història la majoria de reis i personatges importants en formaren part, com Ferran d’Antequera, el rei Jaume I, Alfons el Magnànim, Ferran el Catòlic, l’emperador Carles V i un llarg etcètera.
La irradiació espiritual de la Mare de Déu de Montserrat va arribar, doncs, no únicament a Catalunya, l’Aragó i les Balears, sinó també a la península italiana, les illes de la Mediterrània i a Grècia de la mà dels almogàvers, de record dolorós. En el conjunt dels territoris italians va passar de 150 el nombre d’esglésies dedicades a la Madona de Montserrat.
En aquest sentit, és paradigmàtic el santuari de Lluc a Mallorca, primer santuari marià de les Illes Balears des del segle XIII. «Com que des de les illes era molt complicat peregrinar a Montserrat, el rei Jaume I va promoure la creació del santuari de Lluc amb un esquema d’expressió devocional semblant a Montserrat».
Colonització religiosa a Amèrica
L’aliança matrimonial i dinàstica d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va desembocar en una nova projecció internacional de la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, en aquest cas en direcció al nou món descobert per Cristòfol Colom.
A Amèrica, l’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Montserrat va arribar, en un primer moment al Brasil, de la mà de monjos portuguesos. Pel que fa a la resta d’Hispanoamèrica, especialment des de Mèxic fins a l’Argentina, la propagació es farà una mica més tard, a partir de la segona meitat del segle XVI.
En el segon viatge de Colom a Amèrica l’acompanyava Bernat Boïl, ermità de Montserrat i primer vicari apostòlic de les Índies. Fruit de la seva influència una de les illes de l’arxipèlag de les Petites Antilles, al Carib, va ser batejada amb el nom de Montserrat.
El carrer dels monjos negres de Viena
Un carrer de Viena porta el nom de Schwarzspanierstrasse, que literalment vol dir dels «espanyols negres». És un record dels monjos benedictins que fugint de Montserrat després de la guerra dels Segadors van fundar a la capital de l’antic imperi austrohongarès un monestir propi, com també ho havien fet en altres indrets com Madrid.
Com va deixar consignat el monjo i historiador Cebrià Baraut, l’expansió en totes direccions de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat en fa pràcticament la primera advocació mariana d’abast mundial.
