La incidència pública de la religió

Sempre hi ha algú interessat a escoltar el qui parla, com també hi ha qui es decideix a dir una paraula en públic. L’apòstol Pau ho viu a Atenes, a l’areòpag, anunciant Jesús mort i ressuscitat, així de clar i a la plaça pública. L’escolta gent religiosa, però tanmateix adoren un Déu desconegut. Una tendència que mostra la set d’espiritualitat que mou el cor humà. Així i tot, l’anunci sempre hi ha estat, tant l’explícit com l’implícit.

“¿Què voldrà dir, especialment aquests dies sants, que es treguin als carrers unes imatges fent llargs recorreguts pels nostres pobles i ciutats, mostrant el rostre sofrent i desfigurat de Jesús, la passió d’un condemnat a mort i executat a la creu?”

Avui, hi ha qui es demana sobre la legitimitat del dret de llibertat religiosa i la vigència de les seves manifestacions. ¿Què voldrà dir, especialment aquests dies sants, que es treguin als carrers unes imatges fent llargs recorreguts pels nostres pobles i ciutats, mostrant el rostre sofrent i desfigurat de Jesús, la passió d’un condemnat a mort i executat a la creu? I, a continuació, l’anunci que és viu, que ha ressuscitat!

Vivim en un Estat no confessional, però la societat, la gent, segueix sent majoritàriament religiosa i això, de fet, ha configurat i continua configurant la nostra cultura. «Es tracta —ens diu el papa Francesc— d’un sa pluralisme que de debò respecti els diferents i els valori com a tals; això no implica una privatització de les religions, amb la pretensió de reduir-les al silenci i a la foscor de la dimensió de la consciència de cadascú, o a la marginalitat del recinte tancat dels temples, sinagogues o mesquites.» Tot l’Evangeli està ple de l’encàrrec de Jesús d’«Aneu i prediqueu!» i, tot seguit, ens adverteix tant del goig d’evangelitzar com de les dificultats que trobarem.

Quan es ridiculitza el fet religiós amb imatges i comentaris irreverents, quan és evident la discriminació dels creients en certs espais públics, es va a favor o en contra del poble? Percebem símptomes d’una societat malalta que no creu del tot en el valor positiu de la laïcitat ni en una democràcia orientada al bé comú i a la pau social. Per això necessitem aprofundir en el diàleg social, on tots puguem aprendre de tots, però sempre en bé de tots.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!