“Veus amb mals ulls que jo sigui generós?”, respon l’amo de la vinya a un dels qui murmuraven contra seu. Així clou la paràbola que proclamem aquest diumenge: la dels treballadors de la vinya. El text va precedit de l’anunci: “Amb el Regne del cel passa com…”
Les paràboles de Jesús eren exemples senzills, de situacions reals, que en boca de Jesús esdevenien mestratge religiós. Per als oients de Jesús la vinya era el símbol d’Israel: “La vinya del Senyor de l’univers sou vosaltres, poble d’Israel” (Is 5,7). L’Amo és Déu mateix. Un amo, el de la paràbola, que per cinc vegades (fins i tot quan la jornada laboral està a punt d’acabar), surt ell mateix a cercar treballadors.
Hom diria que, més que el rendiment dels treballadors, el que cerca és llogar-ne com més millor, perquè ningú no es quedi sense feina: “En veié d’altres que s’estaven a la plaça sense feina”; “en va trobar uns altres (que ningú no els havia llogat) i els digué: per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?” L’amo havia pactat el preu del jornal només amb els primers. A la vinya es trobaren, tant els qui havien fet tot el jornal, com els qui n’havien fet només un bocí. El propietari va pagar el mateix a tots. Els primers murmuraren perquè se’ls gratificava igual que els que havien arribat a darrera hora. No havien previst que el qui els donava feina era un amo just i generós alhora.
No fa pas gaire, en places de viles o grans ciutats del nostre país, es podien trobar treballadors sense feina que esperaven ser llogats. Fàcilment, un es preguntava: serà just i generós l’amo que els doni feina? Fem-nos, però una altra pregunta: què ens diu avui a nosaltres, seguidors del Ressuscitat, aquesta paràbola? Una possible resposta: amb la resurrecció de Jesús i la vinguda de l’Esperit Sant, l’Església esdevé el nou poble de Déu, la Vinya del Senyor. Tots els batejats som cridats a treballar-hi. El Senyor ens vol treballadors del seu Regne perquè s’hi faci la seva voluntat. Hi ha molta feina a fer. Treballar-hi és feixuc, però també és goig de sentir-nos compensats, molt més del que ens mereixem, pels dons d’Aquell que lliurà la seva vida pels homes i dones d’aquest món.
Avui és la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l’arxidiòcesi i de la ciutat de Barcelona. Sota la seva advocació, molts es lliuraren generosament com a ostatges per redimir captius. En el present, molts més treballen arreu del món per alliberar persones sotmeses a noves captivitats. L’Amo continua cridant treballadors per treballar a la seva Vinya.
