L’evangeli de Joan és un misteri. És realment Joan, fill de Zebedeu, pescador de Galilea, l’autor d’un escrit tan profund i teològic, tan diferent dels altres evangelis? Des de molt antic, els estudiosos han tingut dubtes. El debat i la recerca continuen encara avui.
Tot ve de la tradició recollida per Pàpies de Hieràpolis i Eusebi de Cesarea: Joan, l’apòstol, va acabar dirigint la comunitat cristiana d’Efes. Allí va escriure el seu evangeli, que volia complementar els altres tres afegint-hi una dimensió més profunda i mística. Així com els sinòptics se centren en el regne de Déu i en la missió, el quart evangeli se centra en Jesús, veritable home i Déu. Però el text joànic suscita moltes preguntes. Per què mai s’esmenta el nom de l’evangelista? Per què només un cop, de passada, esmenta “els de Zebedeu”? Qui és el “deixeble estimat”, que apareix cinc cops com a testimoni de primera mà dels fets vitals de Jesús?
L’opinió més difosa és que Joan va compartir la seva vivència com a deixeble de Jesús; els seus deixebles la van recollir, afegint-hi el contingut teològic arran de l’experiència de la comunitat, i van elaborar l’evangeli que porta el seu nom.
Però no falten veus que qüestionen aquesta versió. El que sí tenen clar els biblistes és que l’autor de l’evangeli i la primera carta és un; un altre és l’autor de les cartes segona i tercera atribuïdes a Joan i un altre, ben diferent, és l’autor de l’Apocalipsi.
El misteri de Joan no s’ha resolt. Potser una bona pista ens la dona el mateix text, fent una lectura pausada i profunda. A Joan 21, llegim: “Aquest és el deixeble que dona testimoni d’aquestes coses i les ha escrites. I nosaltres sabem que el seu testimoni és digne de fe.” Qui és el deixeble? “Aquell que Jesús estimava”, un amic fidel, íntim i proper que entén el missatge de Jesús i reposa en el seu cor. Qui és el “nosaltres”? La comunitat que rep la seva vivència i la comparteix. L’evangeli de Joan ens convida a apropar-nos a Jesús per compartir, amb el deixeble estimat, la joia i l’amor d’un Déu que s’ha fet humà perquè vol que nosaltres siguem fills seus.
