La guerra a Síria va començar el març del 2011 i el salesià Alejandro José León Mendoza hi va arribar al juliol, quatre mesos després. Va ser ordenat sacerdot el 18 de desembre del 2010 i, com a «regal», el seu superior li va permetre triar destinació: va triar Síria «perquè sóc un enamorat d’aquest país», ens explica. Des de l’inici ha viscut a Damasc, on els salesians hi tenen un centre juvenil. Alejandro comparteix la seva vivència de la guerra, les esperances, les frustracions i el desig que, finalment, hi hagi pau.

Denuncia que la guerra «és un joc d’escacs on els ciutadans en són els peons. En l’oposició i en el govern hi ha gent molt bona, que vol el bé del país, i gent molt dolenta, que només mira pels seus interessos personals. El problema rau en el fet que des de fa moltíssim temps aquestes dues parts no comptem, és una guerra de poders internacionals que juguen a escacs a Síria».

Pel que fa a la crisi de refugiats indica: «Jo entenc que logísticament i socialment per a Europa és molt difícil acollir. També entenc que hi poden haver abusos perquè es poden colar radicals. S’ha de vigilar i acompanyar molt de prop, perquè la possibilitat que hi hagi gent amb males intencions entre els refugiats és molt real, però en plena crisi no podem tancar la porta».

El centre juvenil que els salesians tenen a Damasc és conegut com a «oasi de pau». «Hi ha fam de pa i dels serveis bàsics, però sobretot hi ha fam de vida, raons per continuar vivint. Els cristians necessitaven un lloc per reafirmar la seva identitat, que quedava molt diluïda en la societat. Els nostres centres a Síria són per acompanyar les minories cristianes. Hem passat de tenir 250 infants a tenir-ne 1.100, de 8 a 25 anys. Els nens i els joves s’han convertit en homes i dones petits, a la força.»