Les conseqüències del conflicte de Terra Santa per a la petita comunitat cristiana de Gaza es poden qualificar de terribles. “Almenys 53 famílies cristianes han vist les seves cases totalment destruïdes i la majoria dels edificis que pertanyen a institucions cristianes han estat malmesos pels atacs aeris”, segons fonts properes a Ajuda a l’Església Necessitada (ACN).
Especialment dramàtica és la pèrdua del col·legi de les Germanes del Sant Rosari. Aquesta institució havia esdevingut un símbol tant de la presència cristiana com de la tasca educativa duta a terme per l’Església catòlica llatina a la regió.
Era un far d’esperança per a la comunitat de Gaza. Va ser fundat l’any 2000 i va començar a prestar els seus serveis a 160 alumnes; el 2023 era un dels centres més grans de Gaza i oferia educació d’alta qualitat a 1.250 estudiants, cristians i musulmans, pertanyents a les comunitats més pobres.
El col·legi està situat al barri de Tal Al Hawa, un dels tres barris que agrupaven abans del conflicte la major part de la població cristiana a la ciutat, i que ha estat durament afectat pels atacs aeris de les darreres setmanes.
Dissabte 4 de novembre, sor Narbila Saleh, religiosa de la congregació del Sant Rosari i directora del col·legi, va rebre la trista notícia de l’impacte de projectils al complex educatiu.
SOR NABILA, religiosa del Sant Rosari
“El meu cor està en dol. Un dels edificis es va desplomar i el gran pati exterior va patir danys, com les estructures circumdants”
Sortosament, el complex havia estat evacuat per les religioses pocs dies abans de l’inici de la guerra. Des de llavors, les dues religioses de la congregació s’han traslladat a la parròquia de la Sagrada Família, situada en un altre barri de la ciutat de Gaza, on hi ha una església i un convent, amb un petit col·legi.
Allà s’ocupen d’acompanyar i tenir cura —amb cinc religioses més i un sacerdot— de més de 750 cristians refugiats, entre ells 100 nens i 70 persones amb necessitats especials.
Malgrat l’ordre d’evacuar tots els civils de Gaza cap al sud, sor Nabila ha reiterat la decisió de quedar-se fins al final amb la comunitat. Amb nens i persones discapacitades al seu càrrec, és una cosa logísticament impossible per a elles, diu. “No marxarem i deixarem la nostra gent. Som aquí per acompanyar-los. És impossible abandonar-los.”
La majoria dels cristians que queden a Gaza es refugien en aquesta parròquia catòlica llatina i a l’església ortodoxa de Sant Porfiri. Segons fonts del patriarcat llatí de Jerusalem, queden subministres d’aliment escassos i l’aigua s’ha convertit en un problema greu.
“S’està tornant a les formes tradicionals per purificar l’aigua per beure. Amb prou feines tenen accés a l’electricitat, perquè el generador només treballa tres hores al dia”, expliquen.
“Els combats cada vegada són més a prop. Sense una treva humanitària, l’evacuació no és possible. La gent té molta por perquè han sentit bombardeigs en altres zones de la Franja. A més, la fam i la manca d’aigua i refugi també són terribles a les altres àrees”, afirma la font d’ACN.
Els poc de més de 1.000 cristians que viuen a Gaza volen seguir sent una llum enmig de tanta foscor; s’uneixen a la resta de cristians de Terra Santa per implorar Déu per la pau.
