El 21 de gener, l’Ajuntament de Barcelona va acollir un homenatge als hibakusha, supervivents de les bombes nuclears llançades pels Estats Units a les poblacions japoneses d’Hiroshima i Nagasaki. Es compleixen 80 anys d’uns fets que van deixar un rastre de mort i destrucció de present i futur. Només per l’efecte directe de l’explosió, van morir-hi unes 214.000 persones.

Uns dies després, el 27 de gener, i en el mateix context del final de la Segona Guerra Mundial, també es va commemorar el 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz, a Polònia, testimoni de les majors atrocitats perpetrades pels éssers humans. Es calcula que sis milions de jueus van ser exterminats en una operació de neteja ètnica malèvolament calculada.

Tenim testimonis vius d’aquests fets tan dramàtics i, això no obstant, com en el mite de Sísif, la humanitat sembla condemnada a arrossegar una vegada i una altra els mateixos pecats. Assistim a un in crescendo de les aspiracions imperialistes, mentre arreu s’escampa l’odi entre persones i comunitats. La indústria armamentística viu un moment d’auge per la necessitat de protecció davant de les amenaces d’agressió. En els darrers anys els països que tenen armes nuclears s’han dedicat a renovar els arsenals.

En aquest terreny pantanós en què ens movem necessitem veus profètiques, com la del papa Francesc, que actuïn de far i brúixola, i facin de contrapunt del discurs dominant. Per això en el Primer Pla d’aquesta setmana reflexionem sobre la necessitat d’un nou profetisme. Com afirma el professor i teòleg Fernando Rivas, “el cristianisme sempre ha rebut el do de la profecia, que ens convida a continuar creixent com a poble real, sacerdotal i profètic”.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!