Avui, seguint la lectura de l’evangeli de Mateu, proclamem el text de les Benaurances. Se’ns diu que Jesús, veient les multituds que el segueixen, puja a la muntanya, s’asseu, els deixebles se li acosten i Ell els comença a ensenyar. No sabem el nom d’aquesta muntanya, però el fet de ser un lloc elevat ens evoca la muntanya del Sinaí, des d’on el Senyor es donà a conèixer a Moisès a qui lliurà els Manaments, el codi que Déu donà al seu poble, expressant així la seva voluntat i proposant-li unes pautes de vida.
Les Benaurances no són un codi de comportament, sinó la lloança de Jesús d’aquella misteriosa felicitat real que curulla el més profund de la persona, impregnant la totalitat de la seva acció. Res a veure amb el plaer, ni els honors, ni les riqueses. Prové d’un altre ordre, d’una altra magnitud: de Déu mateix. Jesús revela diverses causes d’aquesta benaurança: “perquè la seva recompensa és gran en el cel on seran consolats”; “perquè posseiran la terra”; “perquè seran saciats de la fam i de la set de justícia”; “perquè seran compadits”; “perquè veuran Déu”; “perquè seran anomenats fills de Déu”.
Amb el seu elogi, Jesús mostra (ens mostra) les qualitats d’aquell o aquells que per gràcia gaudeixen ja de la felicitat anticipada: són “els pobres en l’esperit”; “els qui ploren”; “els humils”; “els qui tenen fam i set de ser justos”; “els compassius”; “els nets de cor”; “els qui treballen per la pau”; “els perseguits pel fet de ser justos”; “els qui per causa seva són insultats, perseguits i calumniats”. I Jesús ens ho revela no només amb la seva paraula sinó també amb el seu testimoni de vida.
La tradició cristiana situa la muntanya de les Benaurances a la riba nord del llac de Galilea, a Israel. Al seu cim hi ha una de les basíliques més emblemàtiques de Terra Santa. Des d’allà es contemplen les dues ribes del llac. A l’estiu de l’any 1980, un grup de pelegrins catalans pregaven en aquell indret tot llegint el text de Mt 5,1-12. El moment era emotiu i paradoxal alhora. De l’altra banda del llac arribava la remor del bombardeig entre Israel i Síria que es disputaven el territori dels alts del Golan. Les paraules pronunciades per Jesús ressonaven en els cors dels oients, molts ulls s’omplien de llàgrimes i de manera especial quan el lector llegia la setena benaurança: “Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.”
Mentre llegim avui aquest text, no podem deixar de pensar en aquest món nostre, aparentment tan allunyat de l’esperit de les benaurances. Demanem al Senyor que l’inspiri en el cor dels qui tenen les responsabilitats més altes en el govern de les nacions. I també en nosaltres per poder ser portadors de pau i d’esperança.
