Després de les reaccions i discussions originades per la publicació de la Relatio post disceptationem i arran que se li hagi atribuït “un valor que no correspon a la seva naturalesa”, la Secretaria General del Sínode reitera que aquest text és un document de treball, que resumeix les intervencions i el debat de la primera setmana.
Aquest document es proposarà a la discussió dels membres del Sínode reunits en cercles menors. El treball d’aquests cercles es presentarà a l’assemblea sinodal el dijous 16 d’octubre.
En general, la relació ha estat valorada per la capacitat de “retratar” adientment les intervencions d’aquests dies a l’aula sinodal, captant l’esperit de l’assemblea i destacant la recepeció com a tema principal dels treballs.
Del document emergeix l’amor de l’Església per la família fidel a Crist, però també la seva capacitat de ser a prop de la persona en cada moment de la seva vida i de comprendre que, darrere dels desafiaments pastorals, hi ha molta gent que pateix.
També s’han suggerit algunes idees addicionals. Per exemple, tenint present que l’Església ha d’acollir qui pateix dificultats, seria bo parlar més de les famílies que es mantenen fidels als ensenyaments de l’Evangeli i animar-les i donar-los les gràcies pel seu testimoni. Del Sínode hauria de sortir més clarament que el matrimoni indissoluble, feliç, fidel per sempre és bell i possible i que és present a la societat.
Altres temes són accentuar tot el que es refereix a la dona i la seva importància per a la transmissió de la vida i de la fe; integrar alguna reflexió sobre la figura dels avis; incloure una referència més específica a la família com a “Església domèstica”, a la parròquia com a “família de famílies”, i a la Sagrada Família, com a model de referència. També s’ha tractat com donar valor a la perspectiva missionera de la família i del seu anunci de l’Evangeli en el món.
Pel que fa als divorciats tornats a casar s’ha dit que en l’accés als sagraments és difícil acceptar excepcions sense que esdevinguin regla comuna. Igualment, s’ha fet notar que la paraula “pecat” gairebé no és present a la relatio. I s’ha recordat el to profètic de Jesús, per evitar el risc de conformar-se a la mentalitat de la societat.
Sobre els homosexuals, s’ha posat en relleu la necessitat d’acceptació, però amb la prudència adequada per no crear la impressió d’una avaluació positiva d’aquesta orientació per part de l’Església. La mateixa atenció s’ha demanat per a les convivències.
Finalment, en l’obertura a la vida, s’ha subratllat la necessitat de tractar amb més detall i decisió el tema de l’avortament i el de la maternitat subrogada.