Façana de l’església de Santa Isabel d’Aragó i Sant Joaquim, del convent dels Mínims, al carrer de l’Oblit de Barcelona, al barri del Guinardó.

Els Mínims del Guinardó, 121 anys de veïnat

L’empremta de sant Francesc de Paula al barri barceloní

Era temps d’epidèmia. Una terrible pesta negra, bubònica, assolà la ciutat de Barcelona l’any 1651. Es controlava l’accés a través dels portals d’entrada. Diversos països del Mediterrani la van patir també. Les picades de puces infectades sembla que eren una de les vies de contagi. Al cap d’uns 8 o 10 dies, les persones infectades morien. Pels carrers es veien carretes que recollien els cossos per les cases. No es donava a l’abast a netejar roba i espais, i a concentrar els contagiats que finalment, en gran part, acabaven morint.

Les pregàries, particulars i comunitàries, eren constants, segons testimonis de l’època. I en aquest context tan fosc, el govern municipal va acordar posar-se sota la protecció de sant Francesc de Paula.

Aquest sant, que té el seu espai de veneració a la catedral de Barcelona, havia nascut el 1416 al poble de Paola, a Calàbria. De petit va tenir una malaltia als ulls i ell i els seus pares es van encomanar a sant Francesc d’Assís. Es va guarir, i va voler anar a Assís (Perusa, l’Úmbria) a donar les gràcies. Més endavant va fundar un orde religiós.

L’Orde dels Mínims en l’actualitat té cases a Colòmbia, Mèxic, San Francisco, dues a Txèquia, tres al Brasil, dues a l’Àfrica, i a Itàlia n’hi ha una vintena, tres d’elles a Roma. A Barcelona, hi ha constància dels Mínims des de finals del 1570. Com en tants pobles, primer es va fer l’església, i al seu voltant, les primeres cases dels vilatans, i al Guinardó van ser els Mínims el fonament de veïnat.

Feu un comentari

×
×