Que bonic quan diem d’algú que és una persona de seny. El seny no es compra ni es ven, sinó que es rep com un regal i també l’adquirim com una conquesta. El seny, l’harmonia personal, és un símptoma de maduresa que demostra la qualitat humana a la qual pot arribar una persona. Quan es multiplica i es comparteix, també un col·lectiu pot rebre el qualificatiu d’assenyat. La referència és inequívoca perquè es compon d’individus plens d’humanitat.

“El seny procura l’equilibri entre dir i fer, entre pensar i actuar, entre realisme i utopia, entre plany i alegria, entre serietat i bon humor, entre feina i descans, entre soledat volguda i relació amistosa”.

Una persona de seny és una persona que viu l’equilibri en tots els aspectes que conformen la seva vida. El seny té que veure amb la prudència com a qualitat que viu de la serenor i la prevenció. El seny procura l’equilibri entre dir i fer, entre pensar i actuar, entre realisme i utopia, entre plany i alegria, entre serietat i bon humor, entre feina i descans, entre soledat volguda i relació amistosa. Tot el contrari de viure despistats, fragmentats, dispersos, incoherents, amb poc seny.

Va bé que alguna vegada revisem la nostra manera de parlar, la nostra manera de reaccionar davant les persones i els esdeveniments de la vida. Fer-ho amb seny ens donarà cada dia moltes oportunitats de fer les coses ben fetes, tenint cura d’allò que és més feble.

En el camp de les relacions humanes i, especialment en el de la política com a art de la convivència, el seny és la força i l’estaló de totes les decisions es puguin prendre. Pensant precisament en els polítics, el papa Francesc diu que està convençut que a partir d’una obertura a la transcendència podria formar-se una nova mentalitat política i econòmica que ajudaria a superar la dicotomia absoluta entre l’economia i el bé comú social.

He dit que el seny és regal i conquesta, que no es compra ni es ven: el seny reconcilia contraris, estimula construir junts i fa seu un benefici per a tots fins d’allò que no és de collita pròpia. Cal aprendre la importància de ser humans, molt humans amb tothom.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona i
Administrador apostòlic de Mallorca