“Els laics són part del poble fidel de Déu i, per tant, els protagonistes de l’Església i del món. Els pastors estan cridats a servir-los i no a servir-se d’ells”. Ho recorda així el Papa Francesc en una carta que acaba d’enviar al president de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina (CAL), Marc Ouellet, sobre la importància del compromís dels laics en la vida pública. En el document, el Sant Pare recorda la trobada que va mantenir el 4 de març passat amb els participants en l’Assemblea Plenària de l’organisme eclesial llatinoamericà, sota el títol «Indispensable compromís dels fidels laics en la vida pública dels països llatinoamericans».

Francesc recull, en aquest escrit, les paraules compartides espontàniament el 4 de març, i després expressa el seu desig que «l’esperit de discerniment i reflexió no caiguin en sac trencat». També demana que aquell ambient «ens ajudi i segueixi estimulant a servir el Sant Poble fidel de Déu». El bisbe de Roma remarca que el «Sant Poble fidel de Déu és allà on els pastors estan contínuament convidats a mirar, protegir, acompanyar, sostenir i servir». En la mateixa línia, diu que «fa bé recordar que l’Església no és una elit dels sacerdots, dels consagrats, dels bisbes, sinó que tots formem el Sant Poble fidel de Déu», i es refereix, en la seva densa reflexió, al magisteri del Concili Vaticà II i al Beat Pau VI.

El Sant Pare també alerta contra “el clericalisme”, i anima a practicar “la pietat popular i la pastoral popular”. Igualment subratlla que, davant els desafiaments que la vida contemporània presenta, els pastors «han d’estimular la inculturació, encoratjant la gent a viure, anunciar i celebrar la seva fe en el lloc i el temps de la història». El Papa situa l’atenció al poble en dues dimensions: «la memòria de Jesucrist i la dels nostres avantpassats», i recorda la seva recent pregària intensa a Mèxic, davant la Mare de Déu, amb l’oportunitat de deixar-se mirar per la guadalupana.

“Memòria i profecia en les perifèries de la llibertat” és el lema del capítol general de l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè que s’està celebrant a Roma des de dissabte passat, 23 d’abril, i amb sessions previstes fins al 14 de maig. Estan congregats religiosos capitulars de quatre continents que viuen en 22 països. Els mercedaris, fundats a Espanya pel laic Pere Nolasc el 1218, es dediquen a l’atenció i cura dels cristians captius o perseguits que estan en risc de perdre la seva fe, entre altres coses. Per assolir aquest repte, des del segle XIII, l’orde organitzava expedicions per alliberar els cristians detinguts pels extremistes islàmics.

Fra Sergio Augusto Navarro, de l’Argentina, ha explicat aquest dimarts els diferents temes que s’estan tractant en el capítol general, particularment “la qüestió dels cristians perseguits, que està sent un punt important amb iniciatives tant de rebre refugiats de Síria o d’altres països com també d’ajuda econòmica a comunitats religioses que es dediquen a això”. A més, el religiós argentí ha explicat que en aquests dies es triarà el proper mestre general i els col•laboradors generals. Per la seva banda, el mercedari d’origen guatemalenc Fra Álvaro Sican, que treballa a Moçambic, ha asseegurat que “la reunió a Roma inclou persones procedents de realitats molt diferents, però tots units per la mateixa missió”.

El Papa ha nomenat aquest mateix dimarts Juan de la Caridad García Rodríguez nou arquebisbe de l’Havana. El fins ara arquebisbe d’una altra diòcesi cubana, Camagüey, substitueix el cardenal Jaime Ortega, que havia presentat la renúncia per edat, a l’octubre de 2011, i ara deixa l’arxidiòcesi de la capital de Cuba després de 35 anys de ministeri episcopal.

Jaime Ortega, protagonista excepcional de la història recent de l’illa caribenya, ha acollit els últims 18 anys tres papes que han visitat l’illa, primer Joan Pau II, després Benet XVI i finalment Francesc. Al fins ara titular de l’arxidiòcesi de l’Havana, li ha tocat viure moments difícils, sobretot com a sacerdot, quan va ser internat en un camp de treball l’any 1966. El cardenal Ortega, però, destaca per la seva contribució a l’esperit de diàleg i també a la distensió que ha permès, entre altres fites, que els Estats Units i Cuba hagin reobert relacions diplomàtiques.

El nou arquebisbe electe de l’Havana, Juan García Rodríguez, té 67 anys i és fill de Camagüey. Va ser ordenat sacerdot l’any 1972 i bisbe el 1997. D’altra banda, Francesc també ha acceptat aquest dimarts la renúncia d’Alfredo Víctor Petit Vergel, per raons d’edat, com a bisbe auxiliar de la diòcesi de San Cristóbal de l’Havana.