El Ramadà 2021 ha estat difícil a Catalunya pel toc de queda

Els musulmans han celebrat ja aquest any el Ramadà, un mes de dejuni i purificació que s’ha seguit concretament del 13 d’abril al 12 de maig. És el període de dejuni que té lloc cada any i que, per a la religió islàmica i els seus practicants, suposa un temps de recolliment, més acostament a Déu i de purificació de l’ànima mitjançant l’autodisciplina i l’autosacrifici. Durant els dies que dura el Ramadà, els musulmans tenen prohibit prendre aliments, líquids, fumar o mantenir relacions sexuals des de la sortida del sol fins a la posta. Aquest any, la seva durada ha estat de 30 dies, amb el dejuni més llarg de les últimes dècades. Segons explica la tradició, cap a l’any 610, Al·là va revelar els primers versos de l’Alcorà a Mahoma el novè mes lunar del calendari musulmà. Enguany a Barcelona, per exemple, la primera pregària amb la qual comença el dejuni s’ha situat aquest any cap a les 6 del matí i ha finalitzat cap a dos quarts de 10 del vespre. És el trencament del dejuni, que s’ha viscut aquest 2021 en llocs tan emblemàtics i interreligiosos com ara l’església catòlica de Santa Anna-Hospital de Campaya. Zouhair El Hairan, doctorand en Ciències Polítiques i un dels iniciadors de l’associació Salam Shalom, de diàleg amb els jueus, ha fet una valoració del Ramadà aquest dimarts a l’espai Temps de diàleg, dins el magazine El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel.

Com s’ha viscut aquest any el Ramadà entre la comunitat musulmana que viu a Catalunya?
Aquest any ha estat difícil, tot i que potser millor que l’any passat en què les mesquites estaven tancades. Enguany estaven obertes, amb restriccions i amb un aforament del 30 per cent. Per exemple, no es podia estar a la mesquita després de les 22 hores, pel toc de queda, i això ha condicionat molt el fet de no poder ser físicament al centre de culte, no poder fer vida a la nit, com passa habitualment en el Ramadà.
Hi ha hagut restriccions pel Covid?
El menjar ha estat l’element més difícil. A l’hora del Magrib, quan es pon el sol, no es pot donar menjar tampoc a dintre de les mesquites, on s’ha pogut compartir menjar per emportar. S’hi podia portar l’àpat de l’Iftar, el trencament del dejuni. Aquesta vivència, amb el compartir, està també molt pensada per a la gent necessitada. En aquest sentit, cal destacar l’oferiment del trencament del dejuni a totes les persones a la parròquia de Santa Anna, en una activitat de l’Associació de Dones Marroquines.

Sabem que el Ramadà s’ha modernitzat amb una promoció del seguiment d’aquest mes sagrat en el món digital. Per exemple, hi ha hagut enguany iniciatives online de solidaritat, informació nutricional relacionada amb el dejuni i altres serveis. Com es viu aquesta innovadora experiència des de l’Islam?

Ha estat un mes molt intens d’activitat a les xarxes socials i a nivell digital, sobretot entre la gent jove. S’han organitzat diferents xerrades sobre xarxes, amb informació sobre salut amb la participació d’infermeres i nutricionistes, adreçades a la comunitat musulmana. Ha estat un avenç important perquè s’aprofiten les xarxes per viure el Ramadà sense que calgui la presència física,
Ara fa pocs anys, naixia Salam Shalom, un col·lectiu de diàleg entre l’Islam i el Judaisme. Com està ara aquest grup?
Està actiu. Tot just aquest dimarts, ferm el Fòrum contra el Racisme i la Islamofòbia, organitzem un taller contra l’antisemitisme i la islamofòbia, des d’un punt de vista transversal. Malauradament els prejudicis encara existeixen, com es demostra amb els recents atacs de grups vinculats a l’extrema dreta contra entitats jueves i ara fa uns mesos, un incendi provocat en una mesquita a Montcada i REixac. Aquests atacs d’odi no poden tenir cabuda. Volem, a més, apropar les religions musulmana i jueva a la societat, i això és molt important.
Com valora el nomenament, aquest mateix dimarts, de la nova directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat?
No la conec personalment, però sé que és un perfil molt interessant, sobretot per aspectes com ara la seva experiència de treball a l’Institut Català de la Dona, així com en temes d’immigració i del poble gitano.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dimarts 8 de juny

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!