El Papa ha recordat aquest dijous que “la tradició mèdica cristiana sempre s’ha inspirat en la paràbola del Bon Samarità” perquè “és un identificar-se amb l’amor del Fill de Déu, que va passar fent el bé i guarint tots els oprimits”. Ho ha dit adreçant-se als dirigents de les Associacions Mèdiques d’Espanya i d’Amèrica Llatina, rebuts en audiència en la Sala Clementina del Vaticà coincidint amb la vigília del Jubileu dels Malalts, que se celebra a Roma entre aquest divendres i diumenge. En el seu discurs, el Sant Pare ha agraït a tots els professionals de la sanitat que, “amb la seva dedicació, proximitat i professionalitat a les persones que pateixen una malaltia, es converteixin en veritable personificació de la misericòrdia”.
Francesc ha comentat que “la identitat i el compromís del metge no només té el seu suport en la seva ciència i competència tècnica, sinó principalment en la seva actitud compassiva i misericordiosa cap als que pateixen en el cos i en l’esperit”. En aquesta línia, ha afegit que “la compassió és d’alguna manera l’ànima mateixa de la medicina, ja que no és llàstima, sinó un patir amb la persona”. El Papa ha destacat, a més, que actualment vivim en un món “marcat per una cultura tecnològica i individualista i en què la compassió no sempre és ben vista, sinó menyspreada per persones que sovint s’escuden en una suposada compassió per justificar i aprovar la mort d’un malalt”.
El Sant Pare ha recordat, en el seu discurs, que “la veritable compassió no margina ningú, i no humilia, no exclou i no considera en absolut una cosa bona la seva desaparició”. Francesc ha comentat que la tradició bíblica considera la salut un dels dons més preuats i desitjats per tots; i ha posat de manifest la proximitat entre la salvació i la salut, així com les seves mútues i nombroses implicacions. Finalment ha subratllat importància de la compassió entesa com la resposta adequada al valor immens de la persona malalta. “La fragilitat, el dolor i la malaltia són una dura prova per a tots, també per al personal mèdic, i també una crida a la paciència, motiu pel qual no es pot cedir a la temptació funcionalista d’aplicar solucions ràpides i dràstiques, moguts per una falsa compassió o per mers criteris d’eficiència i estalvi econòmic”, ha explicat. El bisbe de Roma ha conclòs que “està en joc la dignitat de la vida humana i la de la vocació mèdica”.
Aquesta trobada del Papa amb representants de la professió mèdica coincideix amb la celebració, entre aquest divendres i diumenge, del Jubileu dels Malalts i els Discapacitats. Aquest dijous, a la Sala de Premsa de la Santa Seu, s’ha fet la presentació de l’esdeveniment, una conferència informativa amb la presència del president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, Rino Fisichella, i el secretari de l’organisme, José Octavio Ruiz Arenas. El moment culminant serà l’Eucaristia que Francesc presidirà diumenge al matí a la Basílica de Sant Pere. Entre altres activitats, destaca una catequesi del religiós redemptorista Cyril Axerold, cec i sord, i una festa dissabte al Castell de Sant’Angelo, a prop del Vaticà. En la mateixa presentació, Fisichella ha revelat que s’han superat els 9 milions de pelegrins a Roma des de l’inici de l’Any de la Misericòrdia el 8 de desembre passat, festa de la Immaculada Concepció.
Crida del Sant Pare a la coherència dels catòlics
D’altra banda, Francesc ha dit aquest dijous al matí que el fet de voler “això o res” no és catòlic, sinó “herètic”. En l’homilia de la Missa celebrada a la capella de la Casa de Santa Marta, centrada en el “realisme sà” que el Senyor ha ensenyat als seus deixebles, el pontífex s’ha referit al mal que els homes d’Església causen al poble de Déu quan fan el contrari del que diuen. En aquesta línia, ha fet una crida als creients perquè “s’alliberin d’un idealisme rígid que no permet una reconciliació entre tots”. Ha defensat la coherència entre el que es diu i el que es fa, i ha assegurat que un home d’Església que fa el contrari del que diu Jesús escandalitza. El bisbe de Roma ha afegit que a “aquest poble desorientat ha de mirar cap a amunt i anar endavant, per no ser un testimoni negatiu”.
Després de personalitzar aquesta freqüent incoherència en bisbes, dirigents de moviments d’Acció Catòlica i altre persones amb responsabilitat, el Papa ha definit això com “l’escàndol que fereix al poble i no deixa que el poble de Déu creixi, que vagi endavant” i, per tant, “no allibera”. En el mateix sentit, ha denunciat “la rigidesa d’aquests escribes i fariseus que fins i tot perseguien el profeta, encara que li donava alegria, i l’amenaçaven”.I Francesc ha recordat que “la generositat, la santedat, que ens demana Jesús, és sortir però sempre, sempre cap amunt”.
Finalment el bisbe de Roma ha defensat el possibilisme de “posar-se d’acord”, “la santedat petita de la negociació, perquè així almenys no es fa la guerra i es viu en pau, sense insultar-se”. El Sant Pare s’ha inspirat en l’exhortació de Jesús, quan diu que “la justícia ha de superar la dels escribes i fariseus”, i s’ha aturat en la importància del realisme cristià.
Es pot escoltar AQUÍ l’edició de Diari del Papa corresponent a aquest dijous 9 de juny.
