El Papa fa una crida mundial a “treballar no només per l’abolició de la pena de mort, sinó també per la millora de les condicions de reclusió, perquè respectin plenament la dignitat humana de les persones privades de llibertat”. És aquesta l’essència del missatge que Francesc adreça als participants en el VI Congrés Mundial contra la Pena de Mort, que ha començat aquest dimarts a Oslo, la capital de Noruega. El congrés està organitzat per la plataforma ‘Junts contra la Pena de Mort’, en col•laboració amb la Coalició Mundial contra la Pena de Mort. El seu objectiu és “eliminar l’obligatorietat de la pena de mort”. Aquest congrés és l’esdeveniment més important sobre la pena de mort, ja que reuneix més de 1.500 participants, entre els quals es troben més de 30 ministres i 200 diplomàtics, amb diversos Premis Nobel de la Pau, parlamentaris, universitaris, advocats i defensors dels drets humans.

En el mateix missatge, el Sant Pare agraeix a tots aquells que estan compromesos a construir un món lliure de la pena de mort, i assegura que “de fet avui dia la pena de mort és inadmissible, per molt greu que hagi estat el delicte del condemnat”, i ha definit el càstig com “una ofensa a la inviolabilitat de la vida i la dignitat de la persona humana que contradiu el designi de Déu sobre l’home i la societat i la seva justícia misericordiosa, i impedeix complir amb qualsevol finalitat justa de les penes”. A més, el pontífex ha subratllat que “la pena capital no fa justícia a les víctimes, sinó que fomenta la venjança”.

Francesc igualment recorda que l’Any Jubilar de la Misericòrdia és una ocasió propícia per promoure, arreu del món, formes cada vegada més madures de respecte a la vida i la dignitat de cada persona. El bisbe de Roma ha animat tothom, en definitiva, “a treballar perquè respectin plenament la dignitat humana de les persones privades de llibertat” .

D’altra banda, el portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha presentat aquest mateix dimarts, a la Sala de Premsa del Vaticà, el viatge apostòlic del Papa Francesc a Armènia, de divendres 24 a diumenge 26 de juny. Lombardi, sobre la matança d’1,5 milions d’armenis l’any 1915, ha dit que el Sant Pare no vol enfrontar ningú amb el llenguatge, referint-se a la paraula “genocidi” o “medz yeghern”, com diuen els armenis per parlar de “gran mal”. Federico Lombardi ha assegurat que “no hi ha ningú que negui que s’hagi produït aquesta massacre, però no volem fer d’això discussions polítiques i sociològiques”. En la mateixa línia, ha afegit que “és una gran tragèdia i podem utilitzar el concepte de gran mal o medz yeghern, com fan els germans armenis”.

Per la seva banda, el bisbe de l’Església armènia catòlica de Síria Antonio Ayvazian, present aquest dimarts al matí a l’acte, ha destacat la gran il•lusió i expectació amb què el poble armeni espera el Papa Francesc. “Aquesta visita certament és la millor ocasió per mostrar al món civil, i sobretot al mateix poble armeni, que el Sant Pare és a prop d’aquesta gent que ha patit”, ha assegurat. El prelat armeni ha comentat, a més, que “el patiment històric del poble armeni es troba a dins del cor del Sant Pare, que reconeix al país el dret a viure en pau i tenir justícia”. Antonio Ayvazian ha assegurat que Armènia afronta aquesta visita de Francesc amb esperit de pau i de reconciliació dins l’any Jubilar, amb “una misericòrdia que hi existeix des de sempre, perquè un armeni no pot odiar”.

El Sant Pare arribarà a Armènia aquest divendres, coincidint amb la solemnitat del Naixement de Sant Joan Baptista, i s’estarà en aquest país, considerat el primer poble cristià en la història, fins diumenge. Aquest viatge apostòlic és una primera etapa de Francesc al Caucas, abans de visitar al setembre Geòrgia i l’Azerbaijan. El portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, ha destacat que el pontífex s’acosta a aquests països, començant ara per Armènia, per abraçar la fe i el desig de pau de la seva gent, que ha patit sovint la persecució. En l’agenda, està programada una visita al memorial de Tzitzernakaberd, que recorda la massacre d’un milió i mig d’armenis el 1915.

L’Organització Mundial de Superiores Generals dels Instituts de Religioses Catòliques, aprovada canònicament i coneguda com la Unió Internacional de Superiores Generals, al costat del Projecte Talitha Kum de la Xarxa contra el tràfic de persones, ha presentat aquest dimarts, en una roda de premsa a la Sala Marconi de la Ràdio Vaticana, una campanya contra el tràfic de persones que es materialitzarà durant els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, del 5 al 21 d’agost. L’acte ha comptat amb la participació, entre d’altres, del cardenal brasiler João Braz de Aviz, prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.

Ara que s’acosten els Jocs Olímpics, augmenta la preocupació de les Organitzacions que lluiten contra l’explotació sexual i el tràfic de persones, perquè és precisament en ocasió dels grans esdeveniments que el fenomen augmenta. Segons afirma Eurides Alves de Oliveira, coordinadora de la Xarxa Un Crit per la Vida, “durant els grans esdeveniments, les necessitats, les oportunitats i les amenaces juguen en el mateix camp: d’una banda més possibilitats de treball amb la conseqüent esperança de millors condicions de vida per a la població i, d’altra, sorgeixen múltiples amenaces”.

Aquesta Campanya Internacional porta per títol “juga a favor de la vida” i es porta a terme principalment a través dels mitjans de comunicació social i de les xarxes socials. De fet, s’han previst diverses iniciatives en les places mitjançant la distribució d’informacions per sensibilitzar i prevenir el risc en les ciutats de Rio i Manaus.També en diverses localitats del Brasil es difondrà el material informatiu i es realitzaran trobades amb els grups de joves que corren més perill. De fet, el Projecte Talitha Kum aposta decididament per aquest llançament a nivell global perquè l’atenció a aquest tipus d’explotació sigui tan àmplia i eficaç com sigui possible.

I destaquem finalment que el Papa anunciava aquest dilluns, en un consistori ordinari públic, la canonització de 4 nous sants que van viure entre finals del segle XVIII i principis del XX, en una cerimònia que se celebrarà el 16 d’octubre al Vaticà. Són Salomone Leclercq, dels Germans de les Escoles Cristianes, el bisbe andalús Manuel González García, fundador de les Missioneres Eucarístiques, el sacerdot italià Lodovico Pavoni, compromès amb l’educació durant el segle XIX, el també prevere italià Alfonso Maria Fusco, molt dedicat a la pastoral rural i dels camperols, i la carmelita descalça i professora Elisabet de la Santíssima Trinitat, que va morir jove per una greu malaltia i amb una trajectòria semblant a Santa Teresa de Lisieux.