El papa Francesc va portar esperança en el cor de moltes persones que viuen desesperançades per circumstàncies materials i també d’ordre espiritual o anhel de vida. I ha partit cap a la casa del Pare el Dilluns de Pasqua 2025, enmig d’un Jubileu que se celebra amb el lema “Spes non confundit”, “L’esperança no defrauda”.
Precisament Esperança és el títol de la seva autobiografia, escrita en col·laboració amb l’editor Carlo Musso. Un llibre que havia de sortir al carrer després de la seva mort, però que el Jubileu de l’Esperança i les necessitats de l’època van fer que el publiqués abans.
Deu anys després del Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, estem celebrant el Jubileu de l’Esperança, perquè “si Misericòrdia és el nom de Déu, Esperança és el nom que ens va donar, el que respon a la nostra realitat més profunda, a la nostra essència més veritable” (Esperança, p. 291).
El primer Papa jesuïta i llatinoamericà; el Papa de les perifèries i de la pau, de la denúncia profètica dels pecats estructurals que provoquen misèria i guerra; el Papa de l’exhortació Evangelii gaudium, de les encícliques Laudato Si’ o Fratelli tutti, de l’Església en sortida i l’Església hospital de campanya, de l’Església pobra i per als pobres i de la Sinodalitat, se n’ha anat a la Casa del Pare, però ens deixa el seu llegat d’esperança.
“Només cal un sol home, una sola dona perquè hi hagi esperança, i aquest home i aquesta dona pots ser tu”, ens diu Francesc en la seva autobiografia. Siguem, doncs, aquests testimonis d’esperança per al món.
PS. Des de “Catalunya Cristiana” ens unim a la pregària pel papa Francesc i a l’acció de gràcies pel seu pontificat. Preguem també pels cardenals que, reunits en Conclave, tindran ara la responsabilitat d’escoltar l’Esperit Sant per tal d’escollir el seu successor. El vent de l’Esperit mai no deixa de bufar.
