Francesc ha dit aquest dimecres que la misericòrdia no és indiferent “davant el crit de la persona que pateix”. Aquesta frase ha estat l’eix de l’audiència general, en què el pontífex ha situat la misericòrdia en el nivell de l’alliberament, una sortida del que sovint és la dura realitat de problemes, preocupacions i incerteses que tots vivim. El Papa ha dit, en la trobada novament a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, que “la misericòrdia de Déu en la Sagrada Escriptura, present en tota la història d’Israel com diu el llibre de l’Èxode”, és la veu que ens diu que “el Senyor va acompanyar el camí dels patriarques per conduir-los per camins de reconciliació”. Francesc ha recordat que Déu “va intervenir amb la seva salvació quan els israelites estaven a punt de caure a Egipte, una situació d’esclavatge” que es viu també ara i que és, segons ha afegit el Sant Pare, sovint una font de màxima preocupació humana.

El bisbe de Roma també ha assegurat que “la misericòrdia del Senyor retorna a l’home allò que és una de les meravelles divines, Jesucrist, el qui destrueix el nostre pecat i ens fa definitivament fills de Déu”. Amb el relat del llibre de l’Èxode, que demostra la misericòrdia de Déu i la seva pervivència, Francesc ha assegurat que aquesta és la constatació del fet que el Senyor no deixa mai l’oprimit. El Sant Pare ha recordat que aquesta misericòrdia se sobreposa a qualsevol situació, encara que sigui de les més dures. En aquesta línia, Francesc ha destacat que la misericòrdia reflecteix la preocupació de Déu per les nostres dificultats. “La misericòrdia de Déu no és indiferent al dolor de l’oprimit, al crit del qui pateix la violència, una trista realitat que colpeix totes les èpoques, també la nostra”, ha reflexionat.

Igualment Francesc ha dit que el tresor de la misericòrdia, amb la resurrecció de Crist, arriba fins a nosaltres amb un alliberament total que ens ofereix el Déu Pare. “També ens ofereix, a nosaltres, les meravellles de la misericòrdia, que ens arriba amb Jesucrist i el seu misteri pasqual, ens dóna el perdó del pecat i ens converteix definitivament en fills de Déu”. Així s’ha expressat també Francesc, que ha recordat, a més, que Déu és misericordiós i alhora “no treu el sofriment humà, sinó que escolta i és capaç d’actuar a favor dels oprimits”.

“L’Any de la Misericòrdia ens anima a estendre la caritat de Crist, mitjançant una conversió alliberadora que ens porta la pau”. El Papa ha expressat, a partir d’aquesta idea, el seu desig “que es promoguin aquests mesos les obres de misericòrdia”. Francesc ha recordat que la caritat de Crist ens interpel•la, i ha fet una invitació a seguir la crida del Consell Pontifici Cor Unum a viure una jornada de reflexió durant el temps de Quaresma, amb el lema Caritas Christi Urget Nos. El Sant Pare ha reiterat la seva crida a deixar-nos transformar pel cor misericordiós de Déu i a respondre a la seva invitació amb el nostre cor, perquè “cadascú de nosaltres és únic als ulls del Senyor”.

El pontífex ha animat tots els creients a obrir el cor als dons de la Divina Misericòrdia, tot recordant que “el Jubileu precisament ens obre el cor per viure la misericòrdia amb els altres”. I adreçant-se als malalts i als acabats de casar, el Papa ha recordat l’exemple de Sant Tomàs d’Aquino, dominic, doctor de l’Església i patró de les escoles catòliques, coincidint aquest dimecres amb la vigília de la seva memòria litúrgica. D’altra banda, al final de l’audiència, Sant Pare ha saludat els artistes i treballadors d’una companyia de circ que ha fet una petita exhibició a la mateixa plaça de Sant Pere. Els ha dit que són “autors d’una bellesa que fa bé a l’ànima i ens acosta a Déu”.

D’altra banda, l’exhortació apostòlica del Papa després dels dos sínodes sobre la família, el 2014 i el 2015 al Vaticà, serà publicada aquest mes de març. Així ho ha avançat aquest dimecres el president del Pontifici Consell per a la Família, Vincenzo Paglia, durant un curs per al clergat que es fa a Portugal, segons ha informat l’Agència Ecclesia. El document recollirà les conclusions del Sant Pare després de les dues assemblees sinodals dedicades a la família. Monsenyor Paglia ha expressat la seva convicció que el document confirmarà també, en l’àmbit familiar, la necessitat de ser una Església en sortida. També ha dit que “serà un himne d’amor, un amor que vol tenir cura dels infants, que sap estar a prop de les famílies ferides per donar-los força i que desitja acostar-se als fills així com a tota la humanitat necessitada”.

Vincenzo Paglia ha recordat que “avui, malauradament, veiem una gran ruptura entre la família i la parròquia: ja que les famílies són poc eclesials”. I ha reconegut que això té la seva causa també en el fet que “les parròquies es troben sufocades pel pes de la burocràcia, o envellides per una mentalitat de funcionaris”. A més, segons Paglia, “manca caliu, i hi ha poca acollida i poc acompanyament”. El president del Pontifici Consell per a la Família ha subratllat, a més, que “molts governs no tenen polítiques familiars, fet que és gravíssim” perquè “la solidesa d’una societat està en la família”.

Finalment, destaquem que creix la preocupació de la Santa Seu davant l’estancament en el llarg procés de pau entre Israel i Palestina, fins al punt que està en perill la validesa dels Acords d’Oslo de l’any 1993, la primera pau signada entre els dos territoris. Bernardito Auza, observador permanent davant les Nacions Unites, ha assegurat que cal prendre decisions valentes per resoldre el conflicte políticament, alhora que considera molt important l’acord vaticà amb Palestina, signat ara fa un any, qualificat per Auza de veritable exemple de diàleg i cooperació també per als altres països de majoria àrab i musulmana.

Referint-se a la guerra de Síria i a altres crisis que es pateixen al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, Bernardito Auza ha reivindivat la validesa de la resolució 2254 de l’ONU, que garanteix el respecte a la sobirania, la independència i la unitat i integritat territorial de Síria. En aquest sentit, la Santa Seu mira amb esperança unes converses previstes per a aquest cap de setmana a Ginebra.