Del 27 d’octubre al 2 de novembre se celebra a Roma el Jubileu del Món Educatiu, una trobada que reunirà milers de participants d’arreu del món per reflexionar sobre el paper transformador de l’educació. Entre els representants de la comunitat educativa catòlica de Catalunya que viatgen a Roma hi ha Eloi Aran, cap d’Àrea d’Identitat i Missió de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que participarà en tots els actes centrals.
En una entrevista a Ràdio Estel feta aquest dilluns, Aran ha explicat la importància d’aquest esdeveniment i el seu possible impacte en les escoles cristianes del nostre territori.
Per què és important fer-se present al Jubileu de l’Educació?
Aquest esdeveniment és important perquè, com deia el papa Francesc, l’educació és un acte d’esperança, i això enllaça directament amb el lema jubilar “Pelegrins d’Esperança”. A més, serà la posada en escena del nou Dicasteri per a l’Educació i la Cultura, que uneix dues dimensions essencials del desenvolupament humà.
Des d’un punt de vista local, és significatiu que la Fundació Escola Cristiana de Catalunya hi sigui present, ja que forma part del Consell General de l’Església en l’Educació, organisme que dona continuïtat al congrés “L’Església en l’educació”, organitzat fa dos anys per la Conferència Episcopal Espanyola.
No obstant això, el tema del Jubileu del món educatiu ja ha estat present durant tot aquest curs, no només aquesta setmana. Recordo tres moments puntuals: al febrer, es va celebrar el Jubileu dels artistes i del món de la cultura, amb una ponència sobre el paper dels museus en l’àmbit educatiu; al març, 170 mestres de Catalunya van participar en un pelegrinatge a Roma organitzat per les delegacions diocesanes d’Ensenyament i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya; i aquest estiu, diverses entitats educatives —com els jesuïtes, els manyanetians o els maristes— han participat en el Jubileu dels Joves.
El 28 d’octubre es commemoren els 60 anys de la declaració conciliar Gravissimum educationis. Què podem esperar del nou document de Lleó XIV sobre el món educatiu?
Gravissimum educationis va ser el darrer document del Concili Vaticà II i va resultar molt rellevant. Va establir una visió de l’educació des de l’Església oberta, dialogant i col·laborativa, que ha inspirat la tasca educativa durant dècades.
El nou document del papa Lleó XIV, que es publicarà aquest 28 d’octubre, pot ajudar-nos a actualitzar aquella mirada en el context actual, marcat per nous reptes socials, culturals i tecnològics.
L’Església continua oferint una mirada àmplia sobre el fet educatiu, que posa l’accent en la persona, el diàleg i els fruits que dona la tasca educativa.
El Pacte Mundial per l’Educació incorpora tres nous objectius. Quina importància tenen per a l’escola cristiana?
Amb Lleó XIV, els set punts inicials del Pacte Mundial per l’Educació passen a ser deu, amb tres novetats molt significatives. El primer és la pau desarmada i desarmant, molt pròpia del pontificat de Lleó XIV. L’educació per la pau i la no-violència és un tema de fons que ja es treballa a les escoles —per exemple, en el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, al gener— i ara prendrà encara més rellevància.
El segon és la intel·ligència artificial, un àmbit de gran actualitat. És interessant perquè el papa ha volgut reprendre l’esperit de Lleó XIII, autor de la Rerum novarum, que parlava de les “coses noves”. De la mateixa manera, Lleó XIV vol afrontar els reptes tecnològics d’avui amb discerniment i esperança.
I el tercer és l’educació per a la vida interior, molt vinculada a l’espiritualitat agustiniana del papa Lleó XIV, el segon Papa provinent d’un orde religiós. Aquest punt és clau, perquè recorda que l’educació cristiana no només forma intel·lectes, sinó també cors.
