El gust d’estar a prop de la gent

Un poble dins d’un altre poble, el poble de Déu immers en la societat, com la sal en el menjar, com la llum en la fosca, com el llevat en la pasta. És la forma clara d’explicar-ho que té Jesús. «La Paraula de Déu —diu el papa Francesc— també ens invita a reconèixer que som poble: “Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu” (1Pe 2,10). Per a ser evangelitzadors d’ànima també fa falta desenvolupar el gust espiritual d’estar a prop de la gent, fins al punt de descobrir que això és font d’un goig superior. La missió és una passió per Jesús, però, al mateix temps, una passió pel seu poble» (EG 268).

«[Els cristians] desitgem integrar-nos a fons en la societat —segueix dient Francesc—, compartint la vida amb tots, escoltem les seves inquietuds, col·laborem materialment en les seves necessitats, ens alegrem amb els qui estan alegres, plorem amb els qui ploren i ens comprometem en la construcció d’un món nou, braç a braç amb els altres»

«[Els cristians] desitgem integrar-nos a fons en la societat —segueix dient Francesc—, compartint la vida amb tots, escoltem les seves inquietuds, col·laborem materialment en les seves necessitats, ens alegrem amb els qui estan alegres, plorem amb els qui ploren i ens comprometem en la construcció d’un món nou, braç a braç amb els altres»

Arribar a aquest gust espiritual demana haver aconseguit introduir en el cor de la societat aquells valors evangèlics, plenament humans i espirituals, que poden ser llavor de transformació personal i social. Només cal anar a Jesús i veure en ell el model que ens introdueix en el cor del poble: com acull, com mira, com reacciona, com parla, com s’alegra, com plora, com anuncia, com denuncia, com pateix… «Captivats per aquest model, desitgem integrar-nos a fons en la societat —segueix dient Francesc—, compartint la vida amb tots, escoltem les seves inquietuds, col·laborem materialment en les seves necessitats, ens alegrem amb els qui estan alegres, plorem amb els qui ploren i ens comprometem en la construcció d’un món nou, braç a braç amb els altres» (EG 269).

A més, dirà que «quan ho fem, la vida sempre se’ns complica meravellosament i vivim la intensa experiència de ser poble, l’experiència de pertànyer a un poble» (EG 270). L’aportació que els cristians hem de fer té a veure amb una convivència en pau avalada per la capacitat d’escoltar, l’única que afavoreix el diàleg per arribar a una entesa que beneficiï a tots, una missió d’illuminar, beneir, vivificar aixecar, guarir i alliberar. «Així apareix —diu també Francesc— la infermera d’ànima, el docent d’ànima, el polític d’ànima, aquests que han decidit a fons ser amb els altres i per als altres» (EG 273).

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona,
administrador apostòlic de Mallorca
i bisbe electe de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!