Aquest dissabte 22 de novembre, a les 12 del migdia, es preestrena als cinemes Verdi de Barcelona el nou documental dedicat a l’Hospital de Campanya de Santa Anna. El film, dirigit per Jordi Roigé, arriba en el marc de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, i ensenya de manera vivencial la realitat d’aquesta parròquia situada al cor de la ciutat.
Com explica el propi Roigé, el documental parla sobretot de la humanitat que envolta l’Hospital de Campanya, que descriu com “un miracle d’humanitat al centre de Barcelona”. Aquesta humanitat contrasta amb la ubicació de la parròquia, situada a només 200 metres del Portal de l’Àngel, un dels carrers que genera més negoci per metre quadrat de tot l’Estat.
Aquesta singularitat és només un dels molts aspectes que es podran veure a partir d’aquest dissabte al documental Hospital de Campanya, que inclou testimonis de voluntaris i de joves acollits, i s’endinsa en els serveis que ofereix la parròquia en el dia a dia, com el menjador, l’infermeria, o les anomenades llars d’oportunitat.
Per tal d’explicar el rerefons i la dimensió espiritual d’aquest film, Ràdio Estel ha entrevistat Jordi Roigé, que juntament amb el rector de Santa Anna, Peio Sánchez, presentarà el nou documental en la preestrena als cinemes Verdi.

Per què era necessari un documental com aquest?
Aquesta història fa anys que la tinc al cap. Amb mossèn Peio Sánchez ens uneix una passió pel cinema i per l’audiovisual, però no volíem explicar només què fa l’Hospital de Campanya de Santa Anna —per això ja hi ha memòries, reportatges i abundant material informatiu— sinó entrar-hi de veritat. Veure què passa dins: al menjador, a la infermeria, al servei mèdic, als pisos d’acollida, on molts joves intenten construir el seu futur. Volíem parlar amb la gent.
“El record i l’esperit de Viqui Molins impregnen tot el film”
Ha estat fàcil trobar els testimonis?
És evident que no tothom vol aparèixer en un documental així; per això hem treballat amb molta sensibilitat. Hem tingut una col·laboració màxima per part de l’organització, de mossèn Peio Sánchez i del vicari de la parròquia, Xavier Morlans, a qui estic molt agraït. També hi ha una figura important, el Dabo, amb qui iniciem el documental. I, de manera molt especial, hi és present la Viqui Molins: vam començar a rodar just amb el seu funeral-homenatge, i el seu record i el seu esperit impregnen tot el film.
“El que hi ha a Santa Anna és humanitat pura: dolor, esperança i molta humanitat”
Què hi trobarem al documental?
La mirada del documental és sobretot vivencial, encara que també informativa. Les voluntàries ens demanaven que féssim visible la necessitat de més voluntariat. Si el documental serveix per mostrar aquesta realitat i animar la gent a donar una mica del seu temps, ja estarà ben fet. I també és una crida a la nostra consciència, no només a les autoritats públiques —que sovint estan saturades— sinó a tota la societat. El que hi ha a Santa Anna és humanitat pura: dolor, esperança i molta humanitat.
“Tot l’àmbit social i d’inserció laboral està amarat d’un univers pastoral molt evident”
Com és la dimensió espiritual del documental?
La iniciativa neix en un espai eclesial: som a la parròquia de Santa Anna, i els impulsors són sacerdots i religioses. Tot l’àmbit social i d’inserció laboral està amarat d’un univers pastoral molt evident. Això es fa visible en molts moments del documental.
A més, Santa Anna és una experiència de multiculturalitat i trobada interreligiosa. Una bona part dels acollits són musulmans. És un espai que respira molt l’esperit del papa Francesc; de fet, l’expressió “Hospital de Campanya” és seva. Allà tenen clar que la seva funció no és curar definitivament les ferides, sinó acollir-les i poder-les derivar, perquè són a primera línia, al front.
Un aspecte impactant és la ubicació de la parròquia…
Per qui no ho conegui, l’Hospital de Campanya es troba al carrer Santa Anna, entre les Rambles i el Portal de l’Àngel, aquest últim el carrer amb més rendibilitat comercial per metre quadrat de tot l’Estat. I a només 200 metres hi ha l’Hospital de Campanya. Ho mostrem amb dron: és gairebé un miracle urbanístic que hagi resistit la pressió immobiliària. Una de les parets toca amb el Hard Rock Café. Enmig d’aquest entorn, passa tot el que expliquem al documental.

