El camí és el diàleg

Resistir-se a escoltar i a parlar, impedir qualsevol intent de comunicació, convertir en absolut allò que sols és un mitjà, és no sols deteriorar l’existència de l’altre, sinó la d’un mateix. La persona és alteritat, és capacitat d’entrar en relació humana i humanitzadora. També els pobles necessiten viure aquesta dimensió. Per això, quan és a tot un poble que se li nega el dret a la interlocució i es fa des d’una postura prepotent, se li està negant un dret fonamental. Estem fets per al diàleg, per entendre’ns, siguin quins siguin els condicionaments i les barreres que hem construït.

«És el moment dels gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia, el moment de pensar en el bé de tots».

«És el moment dels gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia, el moment de pensar en el bé de tots».

Els bisbes de Catalunya demanàvem fa uns mesos que es fomenti i es promogui la cultura del diàleg i citàvem el papa Francesc quan diu que «hi ha una paraula que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Ho dèiem, conscients del moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, i demanàvem que es fomenti i que es promogui la cultura del diàleg. És el moment dels gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia, el moment de pensar en el bé de tots. No porta enlloc un avanç que margina algú a la cuneta.

Hi ha molt camí per fer i hem d’estar disposats a fer-lo. Pensem en la capacitat de cadascú, en la pròpia voluntat d’establir vincles de bona entesa i en la corresponsabilitat que ens pertoca en la construcció d’una identitat que sigui estimada i valorada, especialment en allò que ens és propi i ens dona l’oportunitat d’oferir-ho als altres.

L’exercici del diàleg no pot servir només els interessos de les parts que el conformen, sinó que, tractant-se del conjunt de la societat, hi haurà elements que sempre seran prioritaris, entre ells, l’atenció als més febles i que viuen el drama de la pobresa, als qui són exclosos i els qui cerquen refugi, els qui són víctimes de qualsevol atropellament. En això, estem davant d’un correctiu irrenunciable, ja que el primer valor és la persona humana.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona i
Administrador apostòlic de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!