El bisbe Agustí Cortés, encarregat de l’àmbit pastoral de les peregrinacions, els santuaris i el turisme en el marc de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha adreçat als turistes que aquest estiu visiten la diòcesi de Sant Feliu una carta de benvinguda.
“Voldríem que, en venir aquí i estar entre nosaltres, no us sentíssiu estranys, sinó que us trobéssiu compartint tot allò que ens uneix -ha començat recordant- . El nostre objectiu és fer tots els possibles per comunicar amb vosaltres i viure junts la fe i la comunió pròpia dels membres d’un mateix Poble: que la llunyania de la vostra residència habitual no sigui obstacle per a compartir comunitàriament allò que portem a dins, personalment, i que fonamenta la nostra vida estiguem on estiguem: el goig de creure, d’esperar i d’estimar en l’Esperit. Per la nostra part, desitgem servir-vos en aquest compromís.”
Mons. Agustí Cortés ha convidat també els turistes que visiten la diòcesi a “aprofitar aquest temps de descans per aprofundir en vivències profundament humanes i espirituals”. “Aquest és un temps propici per a acréixer l’amistat, l’oració, la fruïció agraïda dels béns naturals i culturals, el coneixement de persones i d’ambients distints dels habituals, la reflexió, la participació en l’alegria i en la festa sana… -ha continuat dient- Tot contribueix al veritable descans, que no consisteix només en la compensació de la duresa de la vida de cada dia, sinó a recuperar la pau i l’equilibri que permeten viure-la amb més coratge i esperança.” Ha demanat també que “no falti, dintre d’aquesta vivència espiritual, el record dels més necessitats, dels qui no poden fruir de vacances per falta de recursos, dels qui estan a l’atur o, en general, sofreixen les estretors pròpies de la crisi econòmica”.
Finalment ha fet “una invitació especial a participar en la vida litúrgica dels nostres pobles i comunitats cristianes, ja sigui en l’Eucaristia dominical, ja sigui en les diferents manifestacions religioses i populars. De tot això, també en surt beneficiada l’existència quotidiana, que troba en la celebració del misteri la seva font de llum i de vida“.
