Passats quinze anys de la seva mort, el record del bisbe Joan Carrera (1939-2008) continua molt viu entre les persones que el van conèixer. Ha quedat evident pel poder de convocatòria de la presentació del llibre Mireu els lliris del camp. Bisbe Joan Carrera, un testimoniatge de fe, a l’església de Sant Pau del Camp de Barcelona, la tarda del dijous 11 d’abril.
El llibre, com en una mena de calidoscopi, traça una mirada plural i diversa del bisbe Joan Carrera: des de la seva infància i família, passant pels primers anys de capellà i de rector en barris obrers, fins a la seva etapa de bisbe auxiliar de Barcelona, tot embolcallat per un tarannà profundament evangèlic, auster, de defensa dels valors democràtics i d’amor a la cultura i la llengua del país.
En total, una cinquantena de persones escriuen els seus records personals al voltant d’un bisbe que va deixar profunda petjada i que va tenir un paper molt destacat en l’àmbit dels mitjans de comunicació, especialment dels propis de l’Església: Catalunya Cristiana i Ràdio Estel.
Un tast d’aquesta miscel·lània, editada pel Memorial Bisbe Joan Carrera, s’ha viscut en la mateixa presentació del llibre, que ha comptat amb les intervencions de la periodista Teresa Pou, de l’editor Eduard Fornés, de mossèn Jaume Aymar, i dels també periodistes Antoni Bassas i Marcel·lí Joan.
“Amb motiu del 15è aniversari de la mort del bisbe Joan, ens vam plantejar l’opció de fer un llibre amb què se’l pogués homenatjar. Així va néixer aquest llibre, de la voluntat de mantenir viu el record i el pensament del bisbe Joan Carrera i Planas, bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona”, ha remarcat Jordi Breu, president del Memorial Bisbe Joan Carrera. “I posant atenció especial en aquelles vivències personals viscudes per les persones que el van conèixer i van col·laborar amb ell al llarg de la seva vida.” El títol del llibre, Mireu els lliris del camp, remet al lema episcopal del bisbe Joan: “Mireu els lliris del camp com creixen” (Mt 6,28).
I així ha estat com al llarg d’un col·loqui distès, com en les tertúlies que tant sovintejava a Ràdio Estel, Catalunya Ràdio o BTV, s’han anat encavalcant emocions, records personals i reivindicacions.
Eduard Fornés ha parlat de la lluita antifranquista i del compromís cultural del bisbe Joan Carrera, que el va portar, entre d’altres accions, a implicar-se en la fundació l’any 1964 de l’editorial Nova Terra, “una editorial a la qual no s’ha fet justícia i que va ser capdavantera en moltes coses; va editar més de 1.000 títols en vint anys”. Marcel·lí Joan ha destacat que “Joan Carrera va ser autor en un 95% del document episcopal Arrels cristianes de Catalunya, del 1985”. Jaume Aymar ha parlat de la seva lluita fins al darrer moment per tirar endavant Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, dos instruments fonamentals per a l’evangelització. “Carrera era l’home de la comunicació. Catalunya Cristiana i Ràdio Estel van ser la seva última lluita.” Mn. Jaume Aymar ha rememorat la mort de la mare del bisbe Joan com “el dia més trist de la vida de Carrera”.
JAUME AYMAR
“Carrera era l’home de la comunicació. Catalunya Cristiana i Ràdio Estel van ser la seva última lluita”
I Antoni Bassas ha destacat el compromís de Carrera per la veritat —“Aplicava de forma pràctica allò de ‘La veritat us farà lliures’”— i perquè l’Església catalana tingués un perfil propi. Bassas ha formulat una de les frases més aclamades: “Carrera va fer molt poca carrera”, justament per la seva llibertat de pensament i per la seva coherència fins a les últimes conseqüències. Fornés encara hi ha afegit el treball incansable per fer possible una Conferència Episcopal Catalana, després de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995.
Com no podia ser d’una altra manera, l’endemà de la victòria del Barça contra el PSG, Antoni Bassas ha recordat la passió culer de Carrera i, fent un paral·lelisme amb el “Més que un Club”, també ha dit que el bisbe Carrera era “Més que un Bisbe”.
DAVID ABADÍAS
“Estimar el bisbe Joan i no utilitzar-lo és ajudar a donar-lo a conèixer”
El bisbe auxiliar de Barcelona David Abadías ha estat l’encarregat de clausurar l’acte, que ha comptat amb la presència destacada de l’arquebisbe Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, i de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Ho ha fet recollint tot el que s’havia exposat, alertant que no convé utilitzar la figura de Carrera i reconeixent la importància de continuar amatents al seu llegat. “Cal donar-lo a conèixer als nous seminaristes perquè són figures que val la pena que no es perdin, són un referent i tenim la responsabilitat de mantenir viu i de donar a conèixer el seu llegat”. “El bisbe Joan era aire fresc de l’Evangeli, que vivia, traspuava i compartia”, ha afegit Abadías.
Abadías ha finalitzat amb la lectura del Salm 131 que obre el llibre i que tant li agradava resar al bisbe Carrera: “Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; no vaig darrere de grandeses ni de coses massa altes per a mi. Em mantinc en pau, tinc l’ànima serena; com un infant a la falda de la mare, com un petit infant se sent la meva ànima. Israel, espera en el Senyor ara i per tots els segles.”
