Quan emprenem un viatge, molts tenim el costum de demanar la protecció de Déu perquè ens acompanyi al llarg de tot el trajecte. És una espècie de pelegrinatge que volem que quedi imperat per l’esperança, ja que el desig és arribar amb salut al lloc cap on ens dirigim. A la sortida, per tant, és un bon costum començar amb una pregària senzilla, dues paraules que mostrin la confiança que Algú ens acompanya.

La Jornada sobre el Trànsit, coincidint amb la festa de sant Cristòfol, ens dona l’oportunitat, a més de posar en mans de Déu el nostre caminar, el nostre conduir i la participació en aquest èxode que afavoreix l’estiu, de crear un ambient favorable a fer de la relació humana un espai d’humanització i sana comunicació. Estem davant d’una magnífica ocasió per a demostrar que som persones de bon tracte, que respectem les recomanacions que se’ns fan, sobretot la velocitat i circular lliures d’aquella intoxicació sense seny que posaria en perill la vida pròpia i la dels altres. Pensem que el primer dels drets humans és el dret a la vida i que cal respectar-lo sempre.

Agafar el volant és una gran responsabilitat i conduir és un exercici de caritat. Hi ha qui fàcilment canvia de conducta a pitjor, enverinant amb paraules i gestos una comunicació que hauria de ser amable i constructiva. Enmig d’una carretera també s’han de fer les coses bé. Com seguidors de Jesús, hem de saber que, com igual als seus deixebles, també a nosaltres ens envia a transmetre i desitjar la pau i fer de bons samaritans. Es tracta de practicar les virtuts de la paciència, de la prudència i del respecte. Per això, d’entrada, va bé acudir a la pregària demanant a Déu saber conduir amb seny.