I tant… Ja sabem que, a part de les catequesis, la Bíblia és una font de cultura. Ens dona eines i símbols per comprendre la nostra història, la nostra societat, i també a nosaltres mateixos. Més enllà de la classe de Religió. No podem renunciar al coneixement i als marcs que ens situen i ens ajuden a comprendre el món.

La Bíblia és el llibre essencial del cristianisme. És l’eina que tenim per donar sentit a la simbologia que ens envolta, per entendre els mecanismes humans d’experiència del transcendent, de trobar que hi ha alguna cosa més en la vida, un quelcom que ens fa anar a la recerca d’una plenitud a la qual ens sentim cridats però que no acabem d’entendre o situar en la nostra vida.

Una altra cosa serà com hem de parlar, com hem d’explicar-la. Potser cal recuperar una mica més de fenomenologia de les religions, hermenèutica, gèneres literaris, simbologia…

Els nostres alumnes han de sortir de l’escola amb un clar coneixement de la Bíblia, amb cultura bíblica. A la Bíblia trobem experiències de sentit d’un poble que es pregunta i que vol aprofundir en la vida. Nosaltres, avui, també ho volem!

Volem saber més de nosaltres mateixos i del món que ens envolta. Volem respondre a preguntes que ens fem, intuint com altres homes i dones han fet camí per tal de trobar respostes a las mateixes preguntes que nosaltres ens fem. Comprendre els moviments interns que es donen en la recerca del poble protagonista de la Bíblia, situar el perquè de les seves inquietuds, els marcs de referència vital ens poden ajudar a situar-nos davant de la realitat del nostre món. I obrir portes a una experiència de sentit que porti els nostres alumnes a la seva recerca, i que arribin allà on puguin arribar o allà on el camí els porti.

La Bíblia és com aquell camp ple de floretes boniques que hem de saber apreciar, conèixer i valorar per gaudir de la vista i de la serenor que ens pot portar més enllà de nosaltres mateixos. Però ens han de dotar d’eines per veure, sentir, olorar aquest camp.