Si ens capbussem en les definicions acadèmiques sobre l’ètica veurem que, tot i els diferents matisos, l’ètica se’ns revela com aquella branca de la filosofia que estudia el comportament humà i la seva relació amb les nocions del bé i del mal, els preceptes morals, el deure i el benestar comú.

Aquesta aproximació, especialment pel que a les nocions bé/mal i al concepte de bé comú, ens condueix cap al concepte de felicitat. I és justament aquí on l’ètica s’aproxima al món de l’educació, que és alhora art, ofici i ciència. Perquè en darrera instància, tota educació, a casa o a l’escola, ha de perseguir la felicitat dels infants, adolescents i joves, com a camí per a la millora i transformació de la societat i del món.

Sovint s’assenyala la importància de l’ètica aplicada en terrenys com la bioètica, l’ètica ambiental, l’ètica dels negocis o la de la salut. I, sense negar la transcendència d’aquestes disciplines per reflexionar sobre els nostres valors morals i dirigir les nostres accions en termes d’aquests valors en diferents àmbits de la vida, l’ètica ha de tenir un espai privilegiat, també, en el fet educatiu.

Per això, aquest ha de partir d’un estil educatiu concret. Un estil que inclogui (en els educadors) i promogui (en els educands) determinades habilitats, de les quals destacaria les tres següents:

Habilitats cognitives, com ara el pensament crític i l’anàlisi de situacions complexes, que permetin prendre decisions informades, això és, bones decisions.

Habilitats socials (i comunicatives!), des del treball en equip fins a la capacitat d’establir relacions interpersonals positives, passant per la capacitat de comunicar-se de manera clara i efectiva (tant de forma oral com escrita) i, de forma molt especial, maneres de relacionar-se i comunicar-se que incloguin la pràctica constant de l’empatia.

I, finalment, la pràctica d’un valors determinats. A casa i a l’escola cal tenir valors compartits que coadjuvin amb l’ètica, com ara la justícia, la misericòrdia, la responsabilitat i el respecte. Perquè, tal com diu el filòsof José Antonio Marina, “l’educació sense valors, només com mitjà per l’adquisició de coneixements, és una contradicció en si mateixa”.

Així doncs, les esmentades habilitats cognitives i socials, així com els valors enumerats, són fonamentals per construir una escola, una família i una societat èticament i moralment responsable.

Podem concloure, per tant, que fomentar l’ètica de l’educació ens ha d’ajudar a fer un país, Catalunya, i un món més just i respectuós, més solidari i lliure, més habitable i sostenible.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!