Lectura primera Fets 11,19-26

Anunciaven també als pagans

la Bona Nova de Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirena que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als pagans la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I com que la força del Senyor els afavoria, n’hi hagué molts que cregueren i es convertiren al Senyor. Quan aquesta nova arribà a oïda de la comunitat de Jerusalem, hi enviaren Bernabé.

Tan bon punt hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe, se n’alegrà, i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor, amb cor decidit. I molta gent fou guanyada per al Senyor. Llavors Bernabé se n’anà a Tars a buscar Saule; el trobà i el dugué a Antioquia. Durant un any sencer visqueren amb aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Salm 116,1a)

El Senyor té el palau a la muntanya santa,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,

oracles gloriosos.

R. Lloeu el Senyor, tots els pobles.

O bé:

Al·leluia.

«Compto Egipte i Babilònia

entre els fidels que em coneixen.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:

“Fills de Sió”».

Diuen d’ella:

«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;

aquest i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor va escrivint al registre dels pobles:

«Fill de Sió».

I els cantors i els dansaires responen:

«De tu brollen totes les meves fonts!». R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meves ovelles reconeixen la meva veu,

diu el Senyor;

també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Jo 10,22-30

Jo i el Pare som u

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació. Feia mal temps, i Jesús s’estava pel temple sota el pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li deien: «Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue-ho clar». Jesús els respongué: «Ja us ho he dit, però no ho voleu creure. Tot el que jo faig en nom del meu Pare parla a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».