Corpus Christi és la festa d’exaltació de l’Eucaristia. Es tracta d’una de les celebracions religioses més antigues que se celebren a Barcelona. Coincidint amb aquesta festivitat i dins de la commemoració dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a la capital catalana, el Museu Diocesà de Barcelona acull l’exposició Barcelona al carrer. Veure i ser vist. La processó de Corpus.
«La processó de Corpus és la mare de totes les festes. Volem gaudir enguany d’un Corpus joiós i esparançat!», va desitjar Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de l‘arxidiòcesi de Barcelona, durant la presentació de la mostra, el dimecres 2 de juny. L’acte també va comptar, entre altres personalitats, amb la presència de Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà de Barcelona, i del seu antecessor en el càrrec, Mn. Josep Maria Martí Bonet.
Aquesta exposició, comissariada pels experts en cultura popular Amadeu Carbó i Nil Rider, ofereix una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu Diocesà de Barcelona. A través de les peces, el visitant pot apropar-se a aquesta festivitat, a la seva història i a la manera com, des de l’època medieval, les seves processons han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar-hi.
Cal destacar el retaule de les santes Justa i Rufina (final del segle XV), els compartiments del retaule i la predel·la de Sant Sever (1541-1542), el retaule de sant Ignasi d’Antioquia (segle XVI), un ventall processional de Corpus (segle XVIII), una taula de la processó de Corpus (1793), atribuïda a Joan Amat, i més de duescentes peces de plom emmotllat i policromat que representen la processó de Corpus, del taller de Víctor Lleonart, realitzades vers l’any 1895.
Com a epíleg, el recull d’imatges de Guillem F. Gel, fotògraf oficial de la catedral de Barcelona, ens revela com van ser les celebracions del Corpus del 2020, un any marcat per la pandèmia i el confinament. En paraules de Mn. Robert Baró, «aquesta exposició vol explicar-nos que és la festa de Corpus Christi; d’on venim i cap a on anem». I va posar de relleu que és «una mostra temporal de llarga durada; d’un any com a mínim».