Tota organització humana necessita d’una mínima estabilitat en el marc jurídic. I és dins d’aquest on convé el dinamisme necessari per anar-se adaptant a l’entorn canviant i a com el projecte vol respondre-hi. No pretenem fer una crida al conservadorisme sinó una reflexió sobre el marc conceptual necessari estable sobre el que fonamentar qualsevol projecte que pretengui perdurar en el temps.
L’estructuració actual de l’organització eclesial depèn massa de càrrecs unipersonals que en la pràctica poden actuar molt lliurement respecte les tendències del conjunt. Si a més les persones identificades amb l’organització son cada cop menys, és fàcil que unes tendències s’imposin a les altres i no hi hagi equilibris. En la pràctica, doncs, un prelat influït per ben pocs pot prendre decisions errònies o de part, truncant trajectòries positives de col·lectius i organitzacions. Concretant, per molt sínode sobre la sinodalitat que visqui l’Església universal, en una diòcesi es poden prendre decisions que afectin significativament grups de cristians a partir d’influències minoritàries o interessos particulars.
Vivim amb esperança i il·lusió el nomenament de l’Arquebisbe Octavi Vilà, però per les experiències viscudes creiem poder afirmar que les organitzacions diocesanes autònomes no poden desenvolupar un treball ordinari estable i amb determinada orientació estratègica pendents de que decidiran càrrecs episcopals unipersonals. Tot i el sagrament de l’ordre rebut, la fe de la persona, la sensatesa al designar-los bisbes, és massa arriscat que el treball de milers de persones d’entitats canòniques amb unes trajectòries de fidelitat a l’església, pugui ser truncat per algú que pot ni haver copsat la transcendència de les seves determinacions.
Si bé hi ha normes jurídiques en el codi de dret canònic que protegeixen d’arbitrarietats, aquest només està a l’abast en la pràctica de pocs eclesiàstics. És important que projectes pastorals, fundacions i associacions amb personalitat jurídica canònica, línies de treball dissenyades per a determinats col·lectius es puguin mantenir estables, adaptant-se als temps i a les necessitats, però no a impulsos humans sobtats fruit de pobres influències interessades. És una llàstima haver d’estar atents als trets que s’intueixen en una persona per preveure el futur de moviments, organitzacions, escoles i iniciatives socials i pastorals.