Dimarts 1 de desembre se celebrarà a l’Ateneu Universitari Sant Pacià una Jornada Acadèmica sobre Sagrada Escriptura que, sota el títol de Bíblia i arqueologia: un diàleg interdisciplinari, comptarà amb les ponències de la Dra. Cayetana-Heidi Johnson, professora de la Facultat de Literatura Cristiana y Clàssica San Justino de la Universitat Eclesiàstica San Dámaso de Madrid.
La introducció de la Jornada anirà a càrrec del Dr. Iñaki Marro, director del Departament de Sagrada Escriptura de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Com està estructurada aquesta Jornada?
En dos espais, que ens presentarà la Dra. Cayetana Heidi Johnson, que destaca per la seva capacitat de relacionar els textos bíblics amb les troballes arqueològiques. El primer s’adreça als alumnes de Grau i se centra en Jerusalem, concretament en la zona més antiga de la ciutat, coneguda com la ciutat de David, situada actualment fora de les muralles, al barri de Siloè.
En aquest cas, les excavacions permeten recórrer diferents moments de la història bíblica, des de la conquesta de Jerusalem per part del rei David fins al període del Nou Testament. El fil conductor és l’aigua, un element imprescindible per a la supervivència de qualsevol ciutat antiga.
Jerusalem tenia un avantatge important: disposava d’una font d’aigua permanent dins la ciutat, la font de Gió. Un dels episodis més significatius es remunta al segle VIII a.C., durant el regnat del rei Ezequies (r. 746-716), quan es va construir el famós túnel que permetia conduir l’aigua fins a l’interior de la ciutat. Aquest túnel, esmentat a la Bíblia i posteriorment descobert per l’arqueologia, va ser fonamental per a garantir el subministrament d’aigua en cas de setge i protegir-ne l’accés davant d’un possible atac enemic.
I la segona ponència està destinada als estudiants de Llicenciatura i Doctorat, i se centra en l’arqueologia de la Terra Promesa, concretament a Hassor i Josuè 11…
En aquest cas, la Dra. Johnson —que sempre ens sorprèn amb les seves aportacions— ens parlarà de les excavacions arqueològiques a Hassor, al nord d’Israel, on ha treballat durant molts anys. Hassor era una important ciutat cananea, esmentada al llibre de Josuè (Js 11), situada al territori de l’antic regne d’Israel. Ens traslladarem així a les etapes més antigues de la història bíblica, entre els segles XV i XIII aC, aproximadament, per conèixer les restes d’una ciutat que conserva diversos estrats de destrucció i que permet estudiar el context històric dels relats sobre els patriarques i la conquesta de Canaan.
Entre les troballes arqueològiques, destaca un fragment d’una estàtua del faraó Miceri (Menkaure, r. 2430 al 2410 aC), que aporta informació sobre les relacions entre aquesta ciutat i l’Egipte antic. He de dir que, personalment, tinc un vincle amb aquest jaciment, perquè l’he pogut visitar acompanyat de la mateixa Dra. Johnson. Va ser una experiència molt enriquidora, ja que també vaig tenir l’oportunitat de conèixer un dels directors de l’excavació, Amnon Ben-Tor, que hi va treballar des dels anys noranta fins que va morir l’any 2023.
La Dra. Cayetana Heidi Johnson és una persona molt important per a tu, perquè et va introduir en l’arqueologia i et va obrir les portes d’Israel…
Li dec moltíssim a la Dra. Cayetana, sobretot per haver-me encomanat la seva passió i haver-me fet estimar la terra d’Israel. Tot va començar l’any 2014, quan estudiava al Seminari de Madrid. Aquell semestre estava molt centrat en l’estudi de llengües antigues, com l’arameu i el siríac, i també començava a estudiar paleoeslau. Va ser aleshores quan ella em va dir: “Has d’anar a Israel.”
I ho va fer possible. Va parlar amb els meus formadors i va aconseguir que em donessin permís per participar en una campanya d’excavacions arqueològiques. Així, el primer dia, després de llevar-me a les cinc de la matinada, vaig començar a excavar a la ciutat de David, on vaig passar un mes. Era, precisament, el jaciment en què se centra la primera conferència de la Jornada.
Aquella experiència va ser decisiva. Amb ella vaig recórrer diferents indrets d’Israel i vaig aprofundir en el coneixement del país. També vaig començar a estudiar hebreu modern, després d’haver estudiat pel meu compte l’hebreu antic. Aquell primer contacte acabaria portant-me a fer un doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem, al Departament de Bíblia. Tot plegat va començar gràcies a ella.
Està clar que és una persona apassionada per les llengües antigues. Què li han aportat per a la seva vida, i especialment com a prevere?
Tot i que he estudiat llengües antigues i modernes, i que m’apassionen fins al punt de tenir també una titulació en lingüística, sempre dic que les llengües no són un saber en si mateixes, sinó portes que ens obren al coneixement. És interessant estudiar-les, descobrir com funcionen i fins i tot jugar amb les seves estructures, però el seu veritable valor és que ens permeten llegir textos, conèixer cultures, endinsar-nos en les literatures i, sobretot, aprendre a pensar la realitat d’una altra manera.
Aquesta riquesa també té una aplicació molt concreta en la meva tasca pastoral. Soc prevere diocesà de Barcelona i actualment estic destinat a una parròquia del barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat. Potser algú podria pensar que en aquest context no tindria gaire ocasió de fer servir les llengües, però la realitat és ben diferent. He arribat a confessar en italià, castellà, català, anglès, francès i alemany; també m’he comunicat amb persones que necessitaven l’ajuda del traductor de Google i amb cristians sirians amb qui hem parlat en àrab. Al final, totes les llengües que coneixes les acabes fent servir en algun moment, fins i tot sense sortir de la mateixa parròquia.
Però les llengües no només m’ajuden a comunicar-me, sinó també a comprendre millor les persones. Parlar una altra llengua t’obliga, d’alguna manera, a pensar i a situar-te en la realitat d’una manera diferent. De vegades, quan em senten canviar de llengua, em diuen que semblo una altra persona. I és que, gairebé sense adonar-te’n, quan parles una llengua també entres en una cultura, aprens a entendre millor com pensa l’altre i com es relaciona amb el món. Això et fa més empàtic, més obert i t’ajuda a créixer també com a persona i com a prevere.
“Tot i que he estudiat llengües antigues i modernes, i que m’apassionen fins al punt de tenir també una titulació en lingüística, sempre dic que les llengües no són un saber en si mateixes, sinó portes que ens obren al coneixement”
La feligresia necessita que se l’alimenti “bíblicament”? Li ho agraeixen, quan ho fa?
Certament, la gent ho agraeix molt. Recordo que, quan vaig arribar a la parròquia, ara fa cinc anys, una consagrada em va advertir que havia d’anar amb compte, perquè era un barri de gent senzilla i que, per tant, no havia d’elevar gaire el nivell de les explicacions. Amb el temps, però, m’he adonat que és justament al contrari.
Hi ha un interès molt gran per aprofundir en la Bíblia, especialment entre les comunitats llatinoamericanes i també entre les persones que s’han convertit recentment al cristianisme, un fenomen cada vegada més present al nostre país. Aquestes persones volen conèixer millor les Escriptures i agraeixen que els expliquis el significat d’una paraula, que situïs un text en el seu context històric o que els ajudis a entendre en quin moment i sota quin rei va tenir lloc un determinat esdeveniment. Tot això ho valoren molt i fa que s’interessin per participar en els grups d’estudi bíblic.
De fet, crec que és important que l’Església catòlica ofereixi aquests espais de formació, perquè, si no ho fem nosaltres, aquesta mena de propostes sovint es troben sobretot en l’àmbit evangèlic. Com a catòlics, hem de tenir present que el Logos, la Paraula de Déu, s’ha fet carn i que, per tant, la fe està arrelada en uns fets i en una història que val la pena conèixer. Hem d’arribar tan lluny com sigui possible en la comprensió d’aquests textos. Perquè conèixer millor la Bíblia ens ajuda a creure millor. Com deia sant Agustí, cal entendre per creure i creure per entendre.
Creu que caldria utilitzar més la Bíblia a l’hora d’evangelitzar?
Sí, sens dubte. Crec que encara hi ha molt de desconeixement de la Sagrada Escriptura, tant entre els estudiants com entre els mateixos preveres. Sovint, com a catòlics, sembla que tinguem una certa por de la Bíblia i de la veritat que conté. Però hem de tenir present que la nostra fe neix de la Paraula de Déu i de la Tradició de l’Església. Totes dues estan profundament vinculades, perquè la Tradició té les seves arrels en la mateixa Bíblia. Per això és tan important estudiar-la, aprofundir-hi i tornar-la a descobrir. Necessitem conèixer millor les Escriptures per comprendre millor la nostra pròpia fe i poder-la transmetre.