Si volguéssim resumir en una frase l’evangeli de Jesús, crec que no n’hi hauria cap de millor que aquesta que surt dels seus mateixos llavis: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” En primer lloc, per això mateix que acabem de dir: són paraules de Jesús adreçades als seus deixebles, és a dir, també a tots nosaltres.
Però, sobretot, pel cor del contingut d’aquestes paraules. Són les paraules que esperem sentir a dir a Jesús en el moment en què ens trobarem amb ell en la plenitud del Regne. I són paraules que diuen que allò de bo que hàgim fet durant la nostra vida, com també allò de dolent que esperem que no hàgim fet al llarg de la vida, en el fons de tot, li ho hem fet o deixat de fer a ell mateix. Per això, aquestes paraules ens recorden, principalment, que Jesús és enmig nostre, que, havent mort per nosaltres, ha ressuscitat per donar-nos vida i, per això, viu i és present entre nosaltres d’una manera plena, real i vertadera. La seva no és una presència fantasmagòrica o memorística, com d’un bell record. No, la seva és una presència viva. I, aquesta presència s’identifica, perquè ell ho vol així, amb els més petits i desvalguts d’aquest món. Crist viu, i per això regna, com diem al final de cada oració litúrgica, i es fa present de manera concreta i real entre els germans seus més marginats i vulnerables d’entre els humans.
Presència real, doncs, i identificació amb els més pobres. I, alhora, aquestes paraules que sintetitzen concretament l’evangeli esdevenen regla de mesura de la fe del creient en aquest mateix evangeli: si el Senyor viu i s’identifica amb els desvalguts, creure que Jesús viu i regna entre nosaltres significa desviure’s pels més petits, pels pobres i pels marginats, pels desvalguts. “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.”
Que pensi que aquestes paraules poden resumir l’evangeli no vol dir que les puguem convertir en un simple eslògan… ben al contrari, crec que en elles mateixes contenen sintèticament tota la predicació i el missatge del Senyor, i que transformar la pròpia vida a la llum d’aquestes paraules, fer-les la concreció de la nostra vida cristiana, ens permetrà viure en plenitud tot l’evangeli de Jesucrist. En efecte, vivint-les expressem la nostra fe en la victòria de Jesús sobre el mal, el dolor i la mort; manifestem la nostra esperança davant el Senyor que ve i que vindrà per al retrobament final; i, amb l’amor als germans més necessitats, donem testimoni de l’amor de Déu que ha enviat el seu Fill Jesucrist i l’Esperit Sant per fer-nos veure quant ens estima.