© Vatican Media

El retorn més esperat: el “Padre Roberto” torna com a Successor de Pere a Chiclayo

Un rostre especialment commogut és el que ens ha mostrat el Sant Pare aquest cap de setmana. Commogut quan arribava a Chiclayo, ciutat on va ser bisbe del 2015 al 2023 abans de ser enviat a Roma, i on el van rebre ja a l’aeroport amb balls i danses tradicionals. Commogut durant la missa que va celebrar a les Pampas de Pimentel, on més de 500.000 persones es van aplegar per viure la celebració eucarística. I commogut ahir, diumenge, quan, sota la pluja, s’acomiadava de Chiclayo amb una mirada que desprenia tots els records i totes les persones que porta al cor que l’havien conegut el «Padre Roberto», Robert Francis Prevost, i que ara l’havien vist de nou com a Lleó XIV.

Aquesta etapa, gairebé l’última del viatge del papa Lleó al Perú, ha estat la que més ha posat a prova la seva salut, recordant que fa un mes va ser operat d’un càncer de pulmó. Tot i això, la salut no ha impedit que l’energia l’aturés a l’hora de visitar els llocs que marcaven la seva agenda, un horari exigent al qual el Pontífex ha fet front.

“Quina alegria tornar a Chiclayo!”

En arribar a Chiclayo, Lleó XIV es va dirigir a les Pampas de Pimentel, a l’oest de la ciutat i tocant a la costa. Allà l’esperava, en una esplanada plena de sorra i sota el sol, una gran multitud, a qui el Papa es va voler acostar fent una passejada amb el papamòbil per passar per pràcticament cada racó d’aquell espai, organitzat per seccions per viure la celebració eucarística.

Les primeres paraules que el Pontífex va dirigir als fidels van ser: “Quina alegria tornar a Chiclayo!”. Va afegir que “és una benedicció” per a ell “tornar a estar” amb ells, i els va agrair “l’afecte, el suport i les pregàries”, sobretot per la seva salut “en aquests moments de prova” que, “amb l’ajuda de Déu”, està superant.

El Sant Pare somrient, en un moment de la celebració eucarística a les Pampas de Pimentel (© Vatican Media)

Segons va explicar, en veure’ls els rostres li havia sorgit “de manera espontània” una “oració d’acció de gràcies” al Senyor per les benediccions que ells “han estat i són” per a la seva vida i per al seu “ministeri episcopal”. “Us tinc molt presents en les meves pregàries”, va assegurar, i els va demanar que continuïn pregant per ell “perquè Nostre Senyor Jesucrist em concedeixi la gràcia de seguir confirmant els meus germans en la fe”.

El tema de l’homilia es va centrar en l’anunci de l’Evangeli i de Jesús. En les seves últimes paraules, el Pontífex va afirmar que “la missió no s’improvisa” i que s’anuncia allò que s’ha trobat: “la salvació” experimentada, “el perdó dels pecats” rebut i “el descobriment del sentit autèntic de la vida”, perquè, citant el seu predecessor, el papa Francesc, “tot cristià és missioner en la mesura que s’ha trobat amb l’amor de Déu en Crist Jesús”.

Finalment, va assegurar que “el món ens espera i la missió està en els seus inicis”, i va convidar els fidels, a Chiclayo i a tot el Perú, a compartir “la viva esperança, que és Jesucrist”.

Un agraïment especial a la imatge de la Mare de Déu Immaculada

Dissabte, el Sant Pare va coronar la imatge de la Mare de Déu Immaculada, patrona de la diòcesi de Chiclayo, en una catedral que, com ell mateix va expressar, “ha estat testimoni dels primers passos” del seu ministeri episcopal al servei d’aquesta diòcesi. Es va mostrar amb “el cor ple de goig” i va donar gràcies a Déu per poder celebrar la fe amb els fidels, com ja havien fet “tantes vegades” en aquell temple, i va manifestar el seu agraïment pels anys que el Senyor els havia concedit caminar junts.

Coronació a la Mare de Déu de la Immaculada (© Vatican Media)

Va explicar que la corona que col·locaria volia simbolitzar “l’homenatge de gratitud i amor filial” que li rendeix el Papa, juntament amb els fidels i amb tota l’Església, reconeixent-la com a “Mare sol·lícita i protectora de Chiclayo”.

Va finalitzar adreçant-se a la Mare de Déu: “A tu, Mare nostra Immaculada, elevo avui la meva mirada i el meu cor amb afecte filial”. Va recordar que al seu costat va aprendre “a ser pastor de Chiclayo”, i que ella l’havia acompanyat pels pobles i ciutats de la diòcesi, ensenyant-li a trobar-se amb la gent i a estar atent a les seves necessitats, “com vas fer a les Bodes de Canà”. Va confiar al seu “Cor Immaculat” la seva vida i el seu ministeri “com a Successor de Pere”, i li va demanar que cuidi i protegeixi el Poble de Déu que peregrina en aquelles terres i que el guiï sempre cap al seu Fill Jesucrist.

El somni de Lleó XIV: tornar a Santa Cruz de Succhabamba

Dissabte, des de l’helicòpter, el Sant Pare va fer rumb a Santa Cruz de Succhabamba per complir una vella promesa personal: tornar a aquest poble aïllat dels Andes peruans que recorria quan era bisbe. Davant d’uns vint mil pelegrins aplegats a més de dos mil metres d’altitud, en unes primeres paraules improvisades va confirmar que estava complint “un somni molt gran” que el Senyor ha permès. El 2014, quan Robert Prevost va arribar a Chiclayo per fer-se càrrec de la diòcesi, va decidir que la seva primera visita fos al lloc més allunyat de la catedral. Va recordar que el Baptisme crida tothom a ser “deixebles missioners”, “des dels més petits fins als més grans”, i que els malalts donen “un testimoni preciós” de fe amb la seva fidelitat i la seva oració.

Lleó XIV en el vol cap a Santa Cruz de Succhabamba (© Vatican Media)

A l’Eucaristia va dir que hi anava, com ho havia fet “tantes vegades”, a compartir “l’alegria de deixeble i missioner de Crist”. Va agrair l’esforç dels qui havien vingut de comunitats camperoles, deixant famílies i ocupacions, i va afirmar que el camí recorregut era “una peregrinació de fe”. També va donar les gràcies a missioners, sacerdots i catequistes que han posat la vida al servei de l’Església, i els va animar a no desanimar-se, tot i que el camí sigui difícil. Abans de la benedicció final, va improvisar unes darreres paraules: “Sé que, si Jesús decideix venir a Santa Cruz, trobarà la fe. Gràcies pel vostre testimoni”.

Cusco, a 3.400 metres d’altitud

L’agenda intrèpida del Sant Pare va continuar diumenge amb una parada a Cusco, a 3.400 metres d’altitud, el cor històric i espiritual del món andí. Primer es va trobar amb fidels i representants de la pietat popular, a qui va recordar la importància de les tradicions com a eina d’unió, “especialment en una època com la nostra, marcada per divisions, ferides i desconfiança”, en què costa que els homes i les dones es reconeguin com a “membres d’una mateixa família”. Segons va dir, les tradicions religiosos poden ajudar com a “llocs on reunir-se a la llum de la fe i l’amor”.

Lleó XIV amb dos infants a Cusco (© Vatican Media)

A l’hora de l’Àngelus, recordant l’Evangeli del dia sobre els dons, es va adreçar als malalts i “descartats” que l’escoltaven. Va denunciar que, als ulls d’un món condicionat per “la cultura del descart”, la malaltia es veu com una desgràcia que apaga el valor de la persona, i va exclamar: “Quina gran mentida!”. Els va assegurar que són “al cor bategant de l’Església” i que el seu sofriment, ofert amb amor, es converteix en “força espiritual”.

Pucallpa, a l’Amazònia

També ahir, Lleó XIV va fer rumb a Pucallpa, a la selva central del Perú. És una ciutat a la vora del riu Ucayali, un dels grans afluents de l’Amazones, situada a només uns 150 metres sobre el nivell del mar, un contrast radical amb l’altura andina de Cusco. Amb prop de tres-cents mil habitants, és un important port fluvial i punt d’entrada a l’Amazònia peruana. La regió és la terra de diversos pobles indígenes, i el seu nom ve del quítxua i es relaciona amb la “terra colrada” (“terra vermella”) de la zona.

Danses tradicionals en honor al Papa Lleó XIV a Pucallpa (© Vatican Media)

En una primera trobada amb els missioners, les missioneres i els representants dels pobles amazònics, va afirmar que s’hi trobava “amb gratitud i emoció”, “en aquesta terra colrada, al cor de l’Amazònia peruana”, i que hi percebia “l’abraçada d’una comunitat multiforme”, amb “la riquesa dels seus rostres i orígens” i “colors vius”.

En el seu contundent discurs va defensar la dignitat de la dona i va condemnar els abusos sexuals. Va qualificar d’“inacceptable” que moltes comunitats vegin negat el dret a la salut i a l’educació per la distància i l’abandonament de les institucions. Va dir sentir “a l’ànima i al cor” la vulnerabilitat de tantes dones, nenes i adolescents, així com el “dolor lacerant” de les qui pateixen violència i abusos sexuals, ferides profundes sovint agreujades pel “silenci de la complicitat i de la impunitat”.

També va denunciar la desforestació i el narcotràfic. Recordant l’encíclica Laudato si’ del papa Francesc, va criticar el paradigma tecnocràtic que explota la natura i les cultures per a un benefici econòmic immediat “d’uns pocs”, i hi va oposar l’ecologia integral, “expressió de la civilització de l’amor”. Va parlar de les ferides de la desforestació indiscriminada i de la contaminació de les aigües per la mineria irregular i els vessaments de petroli, que no són accidents sinó “fruits amargs d’una explotació arbitrària”. A tot això va afegir “l’ombra insidiosa del narcotràfic”, que s’aprofita de la pobresa dels joves i els desarrela de la seva cultura. Va concloure amb un missatge d’ànim: “Seguiu endavant, amb ànim i esperança! Que Déu beneeixi l’Amazònia!”. Finalment, va celebrar Missa a la Villa Deportiva Regional Ucayali, a Pucallpa.

De nou al balcó de la Nunciatura de Lima

Ja a Lima, el sant Pare va tornar a sortir de manera improvisada al balcó de la Nunciatura Apostòlica per saludar les persones que l’esperaven. Els va dir: “Que bonic és ser deixeble missioner, donar la vida a Jesucrist, proclamar la Bona Nova de l’Evangeli”, i que la seva presència mostrava que volen estar “units a l’Església, units amb Crist”. Va acabar adreçant-se als joves: “Sou signe d’esperança. No perdeu l’esperança! Creieu en vosaltres mateixos! Creieu en el Perú! Creieu en Jesucrist, sempre!”. Després de la benedicció apostòlica, va cloure amb tres visques: “Visca Crist! Visca la Mare de Déu! Visca l’Església Catòlica!”, i es va acomiadar amb un “Bona nit! Moltes gràcies!”.

Fidels aplegats a la Nunciatura de Lima per saludar Lleó XIV (© Vatican Media)

Avui és l’últim dia que el sant pare serà al Perú. Demà està previst que arribi a Roma a les 10.25 h, i posarà punt final a aquest sisè viatge apostòlic que l’ha portat a l’Uruguai, l’Argentina i el Perú.

Feu un comentari

×
×