El nomenament de fra Octavi Vilà com a nou arquebisbe de Barcelona, fet públic pel Sant Pare Lleó XIV, obre una nova etapa en la seva trajectòria pastoral i en la vida de l’Església catalana. Rellevarà el cardenal Joan Josep Omella al capdavant de l’arxidiòcesi de Barcelona. És una responsabilitat important i un reconeixement a una trajectòria de servei a l’Església.
La notícia m’ha portat a una reflexió personal sobre el que fra Octavi pot aportar a l’Església de Barcelona i sobre els dons que Déu li ha concedit.
A Girona tenim el privilegi d’haver comptat amb ell. La seva formació, experiència, capacitat de treball i manera d’entendre el ministeri episcopal com un servei són qualitats que hem pogut conèixer de prop.
fra Octavi no és només una persona amb una sòlida preparació eclesiàstica. Té també una experiència religiosa i pastoral que li permet conèixer diferents realitats de l’Església. Abans de ser bisbe de Girona va ser monjo cistercenc i abat de Poblet. Aquesta trajectòria li dona una mirada àmplia sobre la vida i la missió de l’Església.
I aquí és on crec que apareix la qüestió de fons. L’Església necessita pastors preparats, però també pastors capaços de llegir el temps que vivim. Evangelitzar avui no consisteix només a mantenir estructures, sinó a sortir a l’encontre de les persones, escoltar-les, acompanyar-les i proposar l’Evangeli amb un llenguatge comprensible i acollidor.
Barcelona té davant seu una realitat eclesial complexa i, alhora, unes enormes possibilitats pastorals. És una arxidiòcesi amb molta feina per fer i amb un gran camp per a l’evangelització. fra Octavi arriba a aquesta nova responsabilitat amb la seva formació, la seva experiència, la seva capacitat de treball i els dons que Déu li ha concedit al llarg de la vida.
Jo visc aquest nomenament amb satisfacció. Girona ha tingut la sort de tenir-lo com a bisbe i, naturalment, la seva marxa posa fi a una etapa. Però també em sento content perquè entenc que els dons d’una persona no són per quedar-se en un sol lloc, sinó per posar-se al servei de l’Església allà on més se’ls necessita.
Ara Barcelona rep aquest servei i una nova oportunitat per continuar anunciant l’Evangeli i fent camí amb les persones. Girona, en canvi, viu aquest moment amb sentiments contraposats: l’alegria per la nova missió que li ha estat confiada i la tristesa de perdre un bisbe que ha deixat empremta.
Des de Girona només podem agrair els anys compartits amb fra Octavi i desitjar-li que la seva tasca apostòlica a Barcelona doni molt de fruit. Estic convençut que Déu no dona una missió sense donar també la força necessària per portar-la endavant.
Us desitjo de tot cor molta sort i encert en aquesta nova etapa. Que Barcelona us aculli amb la mateixa estima amb què Girona us acomiada.
Que el Senyor us acompanyi sempre, us doni força i saviesa per afrontar aquesta responsabilitat i us ajudi a continuar anunciant l’Evangeli amb fidelitat i esperança.