Què va motivar que els cristians se separessin dels jueus?

El procés, iniciat cap als anys 50, es va perllongar potser fins al 125-150, quan tots dos grups van acabar per considerar-se religions diferents

Davant la manca de testimonis jueus de l’època, les fonts cristianes suggereixen que la separació va ser gradual i va variar en ritme, forma i causes segons la regió.

La convivència entre cristians jueus i gentils va ser decisiva en algunes zones: moltes sinagogues recelaven que aquests últims es consideressin part d’Israel per la seva fe en Jesús. En altres llocs, sinagogues primeres ho van acceptar o els conversos van crear comunitats pròpies que, mentre no van ser rebutjades, van poder continuar considerant-se part del judaisme.

També hi va influir la intensitat missionera: l’evangelització de jueus per altres jueus creients en Jesús podia dividir la sinagoga i provocar expulsions. Un altre factor va ser el llenguatge cristològic. Segons el quart evangeli, la confessió de Jesús com a Déu (Jn 20,28) va suscitar una reacció ràpida dels dirigents de la sinagoga. L’argumentació dels cristians joànics s’interpretava com l’equiparació d’un home amb Déu. Tot i que el judaisme no depenia d’un credo rígid, difícilment podia admetre a la sinagoga una veneració que semblava reconèixer dos déus; per això, la proclamació del Verb com a Déu es va entendre com una forma de diteisme.

Aquests i altres factors van precipitar en algunes zones la separació del judaisme i l’expulsió dels cristians de les sinagogues. En regions més pacífiques, en canvi, els jueus cristians van poder continuar assistint-hi. El procés, iniciat cap als anys 50, es va perllongar potser fins al 125-150, quan tots dos grups van acabar per considerar-se religions diferents.

Feu un comentari

×
×