La visita del papa Lleó XIV a l’Argentina, la terra natal del seu predecessor, el papa Francesc, ha posat de manifest les diferències entre el Pontífex i el president argentí, Javier Milei, en qüestions com el paper de l’economia, la protecció dels més vulnerables i en general, la manera d’entendre la política. Un clar exemple el trobem en el seu primer discurs al país, on el Sant Pare ha reivindicat una economia al servei de les persones i ha fet una crida al diàleg i al respecte de les diferències.
El mateix dia de la trobada entre el Sant Pare i el president, el periodista Toni Puigverd ha analitzat a Ràdio Estel el contrast entre tots dos dirigents, tant pel que fa a les formes com al contingut dels seus discursos. Puigverd ha comparat Milei, que defineix com “un representant d’una ‘dreta impietosa’, amb la delicadesa, la valentia i la defensa de les persones vulnerables que caracteritzen el missatge de Lleó XIV“.
El contrast de Milei amb el papa Lleó XIV
Puigverd destacat la manera de parlar i d’actuar del papa Lleó XIV durant la trobada, que considera molt diferent de la del president argentí. “Milei és un representant d’una nova dreta que ha convertit l’extravagància i la provocació en una de les seves característiques més visibles. Representa aquest rostre extravagant que ha agafat la dreta mundial, que té en Trump el referent màxim”, ha explicat. Una extravagància que contrasta amb el perfil del Papa, “aquest personatge tan delicat amb la manera de parlar, tan reflexiu, tan atent a qualsevol cosa que pugui ferir, però, en canvi, tan valent i tan profund”.
El periodista també ha assenyalat que l’estil polític de Milei trenca amb les convencions que tradicionalment s’associaven a la dreta: “Ara són les dretes les que criden, que parlen de manera instintiva, que insulten, que menyspreen els contrincants, els periodistes, els seus rivals”. I ha remarcat que els dirigents com el president argentí no amaguen les seves posicions quan plantegen mesures que poden perjudicar determinats col·lectius: “Són una fornada de polítics que manifesten exactament el seu pensament descarnadament”.
“Quan convé, Lleó XIV diu les coses com s’han de dir”
Davant d’aquesta manera de fer de Milei, el periodista català ha subratllat que la delicadesa del Papa no li ha impedit expressar amb claredat les seves conviccions: “Quan convé, diu les coses com s’han de dir.” En aquest sentit, Puigverd ha destacat que el Papa hagi defensat en el seu discurs l’economia que posi les persones al centre: “L’economia ha d’estar al servei de les persones, i no les persones al servei de l’economia.” El periodista ha relacionat aquesta afirmació amb el model que defensa Milei, que, segons ha explicat, considera que l’Estat ha de tenir una intervenció mínima i que les persones han de resoldre les seves necessitats amb els seus propis recursos.
La defensa de les persones vulnerables de Lleó XIV
Un altre de les parts del discrus del Papa que més ha destacat Puigverd és quan ha fet referència a les persones que necessiten una atenció especial per la malaltia, la dependència o la discapacitat. “És una referència a les retallades que el govern argentí ha fet en els programes d’ajuda als discapacitats”, ha explicat.
Per a Puigverd, aquesta defensa dels més vulnerables és especialment significativa en el contrast entre les dues figures. Mentre que “Milei representa una política que accepta la indiferència davant les conseqüències socials de les seves decisions, Lleó XIV posa l’accent en la necessitat de protegir les persones que es troben en situacions de fragilitat”.
«L’aura del Papa és tan potent que fins i tot personatges extravagants, cridaners i maldestres, com Milei, es refrenen»
Finalment, Puigverd també ha comentat la reacció de Milei després de la intervenció del Papa. Segons ha explicat, el president argentí ha evitat fer una valoració pública del discurs perquè considerava que podia ser utilitzat políticament: “L’aura del Papa és tan potent que fins i tot personatges extravagants, cridaners i maldestres, com Milei, es refrenen”, ha afirmat.
La trobada entre tots dos dirigents ha evidenciat, segons l’anàlisi de Puigverd, el contrast entre un estil polític provocador i una manera de comunicar que busca el diàleg, la reflexió i la defensa de les persones més vulnerables.