A vegades sorgeixen veus, inclús dintre de la pròpia Església, que xoquen amb l’Evangeli i que s’assemblen al que s’anomenava nacional-catolicisme; és a dir, la barreja de la política amb la religió. És una qüestió a tractar molt adient quan veiem partits polítics que posen al centre l’odi a l’immigrant, als vulnerables, la imposició moral o la divisió de les societats entre els que anomenen nacionals i els que no ho són.
Aquest és un discurs que es basa en la mentida, és xenòfob i a sobre, malgrat tenir un eslògan contundent, és una fal·làcia.
El cabdill d’aquestes idees, a un mitjà català, comentava sobre les mesures contra l’avortament, i deia que la defensa de la vida i una possible derogació d’aquesta llei era un tema menor i per a una minoria, i afegia que en política hi havia molts més temes a tenir en compte i que afecten realment les majories.
L’avenç d’aquest corrent polític, del qual podríem dir que està en contra de l’Evangeli i del missatge de Jesús, podria ser una manera de posar a tothom al seu lloc, perquè per sobre d’idees que rebutgen la vida dels pobres, marginats, immigrants, vulnerables, etc, hi ha uns drets aliens a les ideologies i que avui formen part del que anomenem macro-política i que superen les competències inclús d’un estat sobirà.
Hi ha lleis que no tocaran, potser les maquillaran, però continuaran en vigor perquè hi ha coses que el pas del temps converteix en fets consumats i tocar-ho pot crear més problemes que solucions. Les lleis que defensen drets no obliguen, i com és molt lògic un creient no practicaria un avortament, o sí?
Per als creients l’únic programa electoral que ens hauria d’importar és el que ens ajuda a viure en cristià per construir un món més just i ser persones de pau i bé. Per això només cal triar el partit que en el seu conjunt representi el mal menor, perquè fixar-nos en una o dues qüestions morals és rebutjar el conjunt de mesures que també l’Església des de la Rerum Novarum defensa, encara que sigui amb una pinça al nas.