«Manuel Carrasco i Formiguera, referent cristià d’ahir, també d’avui?» Aquest és el títol del col·loqui que tindrà lloc aquest dijous 5 de novembre, a les 19 h, a La Salle-Universitat Ramon Llull de Barcelona. La trobada, organitzada per la família Carrasco amb la col·laboració de La Salle amb motiu dels 88 anys de l’execució de l’advocat i polític català, afusellat per l’exèrcit franquista el 9 d’abril de 1938, vol aprofundir en la dimensió cristiana d’una figura que va destacar pel seu compromís polític, catalanista i democràtic.
El col·loqui comptarà amb les intervencions de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; l’abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Soler; el filòsof i teòleg Francesc Torralba; l’historiador Lluís Duran, i la regidora de l’Ajuntament de Barcelona Assumpció Laïlla. El periodista Antoni Bassas conduirà l’acte.
Unes hores abans de la trobada, Ràdio Estel ha entrevistat Manel Martí Carrasco, net de Manuel Carrasco i Formiguera, que ha parlat de la importància de la fe en la vida del seu avi i de com la família treballa per mantenir viu el seu llegat.
Què feia de Manuel Carrasco i Formiguera una figura tan incòmoda per a uns i altres, fins al punt de ser perseguit per sectors d’Estat Català, la CNT i la FAI, i finalment executat per l’exèrcit franquista el 9 d’abril de 1938?
La seva llibertat. Tenia una concepció de Catalunya i de les seves aspiracions que, des de la dimensió de la fe, també condicionava la seva actuació. Això li feia actuar amb tota llibertat i plantejar les qüestions que considerava essencials. I això, a vegades, li produïa conflictes amb els contraris i també amb els seus propis. La seva independència i la seva llibertat són el que en ocasions va provocar desavinences i conflictes.
«El pare Hilari Raguer, deia que el pensament polític de Carrasco i la seva actuació eren inseparables de la seva fe»
L’acte d’aquesta tarda posa l’accent en la seva vessant cristiana. Com vivia la fe el seu avi i quin era el seu compromís com a cristià?
Aquest és precisament el tema que ens proposem abordar. La idea ens la va suscitar una afirmació del bisbe Joan Carrera, que assenyalava que la capacitat de Carrasco de confessar la fe i de comprometre’s en coherència amb ella mereixien una bona reflexió. També ens va inspirar una altra idea del pare Hilari Raguer, que deia que el pensament polític de Carrasco i la seva actuació eren inseparables de la seva fe. El patriotisme és, en ell, una exigència de la seva convicció cristiana i, alhora, n’és el coronament.
A partir d’aquestes reflexions, em va semblar que era una oportunitat per parlar no tant del Carrasco polític, demòcrata i catalanista, una faceta que ja s’havia abordat en altres ocasions, sinó precisament de la seva dimensió creient, que és al fonament d’aquesta altra vessant més coneguda.
Manuel Carrasco i Formiguera continua sent un referent cristià avui dia?
Nosaltres sospitem que sí, i per això precisament ho plantegem, per poder aprofundir en aquesta idea. El mateix bisbe Planellas, quan el vaig convidar a participar en l’acte i va acceptar, em va indicar que el testimoni cristià de Carrasco i el seu compromís cívic formen part d’una herència que continua interpel·lant-nos avui, especialment quan reflexionem sobre la presència dels valors cristians en la vida pública. Això confirma que, efectivament, sembla que en els temps que vivim l’exemple de l’avi és absolutament vigent i que és útil reflexionar-hi.
Quina és la motivació de la família Carrasco per continuar el llegat de l’avi, 88 anys després de la seva mort?
La figura de l’avi ens ha estat transmesa pels pares d’una manera molt viva i permanent. Nosaltres no l’hem conegut personalment, perquè quan el van matar els seus fills tenien entre vint anys i sis mesos. Però se’ns n’ha transmès la memòria i la presència, i és com si l’haguéssim conegut. Seguint aquest llegat que hem rebut dels pares, els nets continuem fent-ne memòria. L’avi ens ha deixat una herència espiritual que ens obliga a conservar-la, a continuar donant-ne exemple i a donar-la a conèixer. L’acte d’aquesta tarda s’emmarca precisament en aquesta voluntat de prosseguir el seu llegat i fer que les noves generacions el coneguin.
Com us organitzeu per mantenir viva aquesta memòria?
Els nets ens hem constituït en una comissió, amb un representant de cadascun dels vuit fills de l’avi. Ens encarreguem de respondre les peticions que ens arriben en relació amb la seva figura i de continuar-ne fent memòria. Per això ens hem organitzat al voltant de quatre activitats anuals. La primera té lloc el 9 d’abril, aniversari de la seva mort, amb un acte al cementiri de Montjuïc organitzat per la Joventut de Demòcrates, en què la família participa. També fem una activitat més lúdica a l’hivern: una volada d’estels a Sant Pol, perquè l’avi era molt aficionat a fer-los volar.
A l’estiu organitzem una trobada i una travessa amb patí de vela, una altra de les seves aficions. Finalment, a la tardor, fem un acte de caràcter cultural per reflexionar sobre algun tema relacionat amb la seva figura. Aquesta és la quarta edició i enguany hem volgut abordar la seva dimensió espiritual: de quina manera el cristianisme i la seva fe van condicionar la seva actuació i fins a quin punt aquest testimoni continua sent vigent avui.