La defensa de la dignitat humana, la cultura de pau i la transformació social són valors que van impregnar la trajectòria periodística de Joan Gomis Sanahuja (1927-2001) i aquests són precisament els trets que es valoren en el premi de Periodisme Solidari que porta el seu nom. Ahir dimecres al vespre es va lliurar aquest reconeixement als periodistes Txell Feixas, en la modalitat trajectòria, i a Pablo Tosco, en la modalitat treball, en un acte al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
“L’excel·lència visual i narrativa i la pluralitat dels testimonis”, va ser l’argument del jurat per reconèixer el treball “Litio: zona de promesas y sacrificios”, obra del fotoperiodista Pablo Tosco i Lucía Maina Waisman. El reportatge posa el focus en l’impacte social i ambiental de l’extracció del liti al nord de l’Argentina, dins la zona coneguda com el “triangle del liti”, que també inclou part del nord de Xile i del sud de Bolívia i ha estat publicat a Sonda Internacional. Aquest mitjà independent aposta per “un periodisme rigorós, la narració visual i els temes de l’ecologia humana, el canvi climàtic i la sostenibilitat”. Tosco va revelar que en aquests mitjans alternatius es pateix per la sostenibilitat econòmica atès que publiquen treballs que requereixen molt de temps i recursos; en particular, pel reportatge del liti han treballat durant tres anys i hi han dedicat vint dies sobre el terreny.
“El periodisme valent, rigorós i humà i les històries de dones valentes que viuen desigualtats i contextos de guerra” de la periodista de la secció d’internacional de 3CatInfo, Txell Feixas (Mediona, 1979), va ser el subratllat que va fer el jurat per reconèixer la seva trajectòria. Entre els treballs destacats i recents trobem la sèrie “Dones en lluita”: “Són dones que lluiten per fer d’aquest món un lloc millor, encara que els trontolli la vida. Elles han tingut la dissort de néixer a un lloc on se’ls ha vulnerat un dret i entre rendir-se o lluitar, han triat lluitar de forma col·lectiva, perquè en zones de conflicte el fet de pertànyer t’ajuda a sobreviure”, va sostenir. Properament s’estrenaran cinc nous episodis d’aquesta sèrie. Feixas va agrair la suma de persones que l’han ajudat a arribar fins aquí i va fer un repàs pels seus inicis a Ràdio Mediona, Ràdio Vilafranca i Vilafranca TV on va aprendre que “el periodisme local t’ensenya a ser rigorós”. Passant per Catalunya Ràdio a Madrid, on es va especialitzar en informacions d’economia, i més tard a la corresponsalia de 3Cat al Pròxim Orient. Autora dels llibres Dones valentes (2020) i Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc (2023), va reconèixer que “aquest periodisme m’ha fet millor persona”.
Pablo Tosco (Córdoba, Argentina, 1975), que es va instal·lar a Barcelona fa vint-i-cinc anys, s’ha vinculat a entitats del tercer sector que despleguen acció humanitària al Sud global. En agrair el premi va recordar la inspiració de la seva mare i, en particular, una frase que el va marcar en un llibre que li va regalar, l’assaig La resistencia, d’Ernesto Sábato: “L’ésser humà sap fer dels obstacles nous camins, perquè la vida té prou amb l’espai d’una escletxa per renéixer.” Així mateix, va revelar que està a punt de publicar un reportatge sobre l’afectació del conflicte al Sudan del Sud en les dones. “El reportatge sobre el liti és molt plural, amb dones que són líders veïnals, advocades, pastores… i posa el focus en les persones silenciades, la majoria dones, que són les que sostenen la vida. Volíem trencar estereotips sobre el triangle del liti amb les diferents veus que hem inclòs, són persones que han macerat el dolor i que són subjectes actius de la transformació de la seva vida”, va dir.
Protegir l’exposició dels testimonis
Tant Feixas com Tosco van subratllar les connexions globals. Per exemple, l’extractivisme al Sud global de minerals com el liti es desferma a partir del propòsit que a Europa l’any 2035 els cotxes hauran de ser elèctrics. I també van posar en comú els seus mètodes de treball amb tota una tasca prèvia de documentació, de relacions i contactes: “No ens coneixen i posen a les nostres mans el seu testimoni de manera molt generosa. Confien que farem una bona feina que estarà a la seva altura”, valora Feixas, que considera prova del cotó “que vegin prèviament el reportatge les persones que t’han confiat la història i s’hi sentin reflectides”. Tosco va remarcar la importància de ser curosos i valorar en tot moment el grau d’exposició i el risc dels testimonis atès que els líders ambientals i comunitaris s’hi juguen la vida.
“Els guardonats comparteixen l’esperit que va inspirar el nostre president Joan Gomis i ens mostren que el periodisme pot informar, interpel·lar, acompanyar, transformar i ser una eina poderosa per visibilitzar les injustícies”, va introduir l’acte la presidenta de Justícia i Pau, Dolors Fernández, una de les entitats convocants del premi. També el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Jordi Cuadras, va recordar i homenatjar tots aquells periodistes que han estat perseguits, silenciats o assassinats per fer la seva feina.
Enguany el jurat del Memorial ha estat format per representants de les entitats convocants: Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, FundiPau, Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Fundació Cultura de Pau, Mans Unides, LaFede.cat, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, les revistes El Ciervo i Foc Nou i una representant de la família Gomis.
