Després de passar 16 anys a Mallorca, la germana Xiskya Valladares torna a Catalunya. En concret, ho fa a Sant Cugat del Vallès, on té encomanada una missió vinculada a la formació del professorat en intel·ligència artificial. Coneguda popularment, com la “monja tuitera, Valladares és religiosa de la congregació Puresa de Maria, periodista i doctora en comunicació. Ha estat una de les impulsores d’iMission, una iniciativa pionera en l’evangelització a través d’internet, i ha participat en el Sínode sobre la sinodalitat convocat pel papa Francesc.
Amb motiu de la seva arribada a Catalunya, aquest dimarts 3 de novembre Ràdio Estel ha entrevistat Valladares, que ha explicat com és la tasca educativa i missionera que desenvolupa en diferents països i de les possibilitats que ofereix l’entorn digital per anunciar l’Evangeli.
Després de 16 anys a Mallorca, acaba d’arribar a Sant Cugat. Com viu aquest canvi d’etapa?
Per a mi és com tornar als orígens. Quan era jove, acabada de professar, ja vivia a Catalunya, concretament a Sant Cugat, i vaig estudiar a la Universitat de Barcelona. Per tant, és com un retorn als meus orígens i no m’ha resultat gens estrany. Estic molt contenta. Em sembla una experiència nova i m’encanten les experiències noves.
La congregació Puresa de Maria va ser fundada el 1874 per Alberta Jiménez. Quin és el carisma que defineix les religioses i com mantenen viu l’esperit fundacional?
La nostra missió és l’educació i la vivim des del carisma d’Alberta Jiménez. Ella va ser mare i ens va transmetre aquesta manera de fer que busca que les persones se sentin com en família. Totes les nostres cases intenten crear aquest clima, tant amb els alumnes com amb els professors i amb les persones que hi arriben. També som una congregació cristocèntrica i mariana, amb un tret peculiar heretat de la fundadora: l’esperit de superació. Ara intentem descobrir nous aspectes de la seva figura, com la humilitat i el lideratge. Crec que aquest és l’estil que resumeix el nostre carisma i la manera com intentem viure la missió.
La congregació és present a Europa, Amèrica i Àfrica. Quines realitats us trobeu en els territoris de missió, especialment al Camerun i a la República Democràtica del Congo?
A tot arreu on som intentem acompanyar la gent i el poble del lloc. A la República Democràtica del Congo i al Camerun tenim escoles i col·legis. Al Camerun, a més, n’estem construint un de nou per als infants de la regió. En concret, és per a nenes i nens pigmeus, perquè ja hi tenim una escola. A la República Democràtica del Congo, a banda dels centres educatius, també tenim dos hospitals, que van ser l’inici de la nostra missió en aquell país.
Són regions molt aïllades. He tingut la sort de poder-les conèixer i calen moltes qualitats per viure-hi com a missionera. L’electricitat hi escasseja i cal recórrer a plaques solars, tot i que no sempre funcionen. L’aigua potable va arribant a poc a poc i hi ha moments en què no n’hi ha, especialment en llocs com Cafacumba. Cal treballar amb el que es té i afrontar les dificultats pròpies d’aquestes realitats, que no tenen res a veure amb el que nosaltres coneixem aquí.
Vostè es defineix com a missionera digital. Què significa aquesta vocació dins de la vida consagrada?
És portar l’Evangeli a la gent que és a les xarxes socials. Per a mi, cada missioner digital té el seu carisma i la seva manera pròpia d’anunciar l’Evangeli. Entre tots, anem aportant cadascú el nostre granet de sorra en aquest món digital.
És una de les impulsores d’iMission, una iniciativa pionera en l’evangelització digital. Com ha evolucionat al llarg dels anys?
iMission ha anat col·laborant amb el Dicasteri per a la Comunicació i ha anat creixent. Actualment és una comunitat més, perquè en el moment en què va néixer no n’hi havia d’altres, però ara ja n’existeixen moltes, sobretot a l’Amèrica Llatina. Tot i això, continua sent l’única entitat missionera digital que té un aval legal com a associació sense ànim de lucre.