La pregunta ja no és només quants minuts llegeixen els alumnes, sinó què fa un col·legi perquè la lectura deixi de ser una activitat puntual de Llengua i esdevingui una experiència intel·lectual sostinguda. La lectura no és una competència aïllada. Construir una cultura lectora exigeix connectar llibres, escriptura, expressió oral, coneixement i conversa dins i fora de l’aula.
Highlands School Barcelona ha revisat i seqüenciat el seu pla de lectures al llarg de les etapes perquè els llibres no depenguin d’iniciatives aïllades. La progressió permet ampliar el vocabulari, abordar textos cada vegada més complexos i relacionar les obres amb la maduresa intel·lectual i personal dels alumnes. La selecció combina exigència i capacitat d’interpel·lar: un llibre funciona quan ajuda l’estudiant a formular preguntes pròpies.
El redisseny del programa d’Oratòria segueix un itinerari concret: llegir per pensar, pensar per escriure i escriure per parlar. L’alumne parteix d’un text, aprèn a ordenar les idees, les converteix en un escrit precís i finalment les defensa davant d’altres. Comprensió, argumentació i expressió oral deixen així de treballar-se com a destreses separades i passen a formar part d’un mateix procés.
Les lectures dialoguen amb Història, Literatura i Art perquè el context d’una obra, la biografia del seu autor i les manifestacions culturals de la seva època formin una mateixa conversa. A aquest treball se sumen eines d’intel·ligència artificial. La tecnologia es planteja com a suport per revisar i millorar, no com substitut de l’esforç intel·lectual ni del criteri del professor.
La cultura lectora necessita temps i espais visibles. El projecte també s’estén a les famílies mitjançant recomanacions de lectura en moments com el Nadal o Sant Jordi. Una cultura lectora no neix d’una campanya puntual, sinó de la continuïtat entre etapes, matèries, docents, alumnes i famílies.