La confrontació i la polarització omplen cada cop més l’agenda mediàtica i ressonen, amb força creixent, a les taules de debat. Un discurs que convida a la desesperança: a pensar que el canvi no és possible i que la pau és més lluny que mai. I el context actual, cal admetre-ho, no convida a l’optimisme. El papa Francesc va advertir en més d’una ocasió que vivim “una guerra a trossets”, una mena de guerra híbrida escampada pel món. Tanmateix, malgrat tot, continuen existint iniciatives de diàleg i de pau. Potser passen més desapercebudes, potser no ocupen titulars, però això no vol dir que no tinguin convocatòria. I potser és precisament això el que les fa més especials.
Del 25 al 27 d’octubre, fins a 5.000 participants van arribar a Assís, a la regió De l’Úmbria, a menys de tres hores en tren de Roma, per formar part de la Trobada Internacional per la Pau organitzada per la Comunitat de Sant’Egidio. Entre ells, hi havia 384 líders religiosos i representants del món de la cultura i de les institucions, procedents de 53 països. Durant aquells dies es van repartir en 24 taules rodones, on es va poder aprofundir i compartir múltiples temàtiques sobre pau i desarmament, crisi climàtica, migracions, democràcia i solidaritat. Tot, sota el lema “Pau desarmada i desarmadora”, inspirat en el missatge que Lleó XIV va dedicar a la Jornada Mundial de la Pau d’enguany: una pau que no s’imposa amb armes i que, precisament per això, és capaç de desarmar els cors.
“La pau és una obra en la qual tothom hi pot participar, no només els especialistes, els savis i els estrategues”, va remarcar l’aleshores Pontífex, sant Joan Pau II, que va convocar a Assís una Jornada Mundial de Pregària per la Pau i hi va reunir, per primera vegada en la història, representants de totes les grans religions.
