El Dr. Miquel Ramon ha estat renovat per a un segon trienni com a vicedegà de la Facultat de Filosofia (FFC-AUSP). Canonge del Capítol de la Catedral de Barcelona, el Dr. Ramon és professor estable de la FFC, a més de sotsdirector de la Càtedra Telos de Fe i Ciències, que va ser creada per tal de fomentar el diàleg entre la ciència i la fe com a camins complementaris d’accés a la veritat. El proper dimecres 25 de novembre, a les 12 del migdia, tindrà lloc a l’Ateneu Universitari Sant Pacià la presentació dels objectius i l’activitat d’aquesta càtedra.
Com neix aquesta càtedra?
La càtedra neix de la voluntat de promoure el diàleg entre la ciència i la fe, dues realitats que sovint -almenys socialment- es perceben com a incompatibles. Vol mostrar que no hi ha contradicció entre ser científic i creient, sinó que la fe i la ciència, tot i tenir mètodes diferents, són camins complementaris per comprendre millor la realitat.
Per què era necessària la seva creació?
Perquè vèiem que tots estem d’acord en afirmar que hi ha un món que cada cop està més polaritzat, en molts sentits, i sovint hi ha una polarització també en el coneixement, com si les coses només poguessin ser d’una manera o d’una altra. Hi ha una superficialitat, un coneixement que preval a toc de tuit i, per tant, no aprofundeix en el misteri de la realitat. I, precisament, atenent a diverses maneres d’aproximar-nos, com la ciència i la fe, ens dona un mapa molt més complet del món en què vivim.
Quins són els seus objectius?
La càtedra vol ajudar a interpretar les notícies i situacions en què la ciència i la fe semblen entrar en conflicte, donar a conèixer els grans pensadors i debats històrics sobre aquesta relació i promoure el diàleg entre totes dues. També vol apropar aquestes reflexions a la societat i mostrar que la ciència i la fe, més que contradir-se, poden complementar-se i enriquir mútuament la nostra comprensió de la realitat.
Qui la formeu i com s’anirà desenvolupant, aquesta càtedra?
Ara mateix, el director és el Dr. Emili Marlès, professor de Teologia, i jo mateix en soc el sotsdirector. En els estatuts està pensat que el director i el sotsdirector siguin un de cada facultat, de Filosofia i de Teologia, per mostrar precisament aquest àmbit de diàleg. També haurem d’anar constituint un Consell Directiu, format per dos professors més, i un Consell Assessor que ens permeti agrupar persones de l’àmbit intel·lectual, acadèmic, universitari i cultural que estiguin interessades en aquesta temàtica. I, per descomptat, tots aquells que, d’alguna manera, se sentin aixoplugats sota aquest paraigua, i que ens puguin ajudar en el nostre objectiu de divulgació.
Per què és necessari el diàleg entre la fe i les ciències?
Perquè moltes vegades ens adonem que una única aproximació a la comprensió de la realitat pot derivar en ideologia. I, precisament, el que l’home necessita és una obertura del seu horitzó per tal d’adonar-se que les coses sempre són més complexes del que pensem. Tenim una tendència a simplificar, i aquesta simplificació pot donar lloc a reduccionismes que distorsionen el coneixement. Per tant, posar-nos en relació, des de la fe, amb la ciència i amb altres àmbits de coneixement em sembla que és un antídot contra les ideologies i la polarització.
Des de fa un parell d’anys formes part de la Sociedad de Científicos Católicos de España. Aquesta entitat organitza congressos molt importants. En certa manera, la càtedra pretén reproduir en un àmbit més local el que es fa a l’Estat?
Sens dubte. Aquesta associació, que ja té deu anys de vida, no només fa aquests congressos anuals de gran importància, sinó que té una activitat dels seus membres en grups de treball i d’investigació que s’estenen durant tot el curs. I, certament, és un exemple que nosaltres, aquí a Catalunya, podem replicar, podem instaurar un àmbit més local perquè tingui un impacte més concret en la nostra societat.
Teniu intenció de fer congressos o seminaris sota el paraigua de la càtedra?
El primer que volem és mesurar les nostres forces i saber el que veritablement estem en disposició de podem oferir. Però sí, la idea és aquesta: organitzar algun seminari, conferències i, fins i tot, en el futur algun congrés. Creiem que una de les tasques principals de la càtedra és la divulgació, i hem de poder transmetre a la societat que aquesta qüestió no és només d’àmbit intel·lectual, sinó que també ens ajuda a entendre quina és la nostra postura davant del món, davant la societat, davant de Déu, davant del coneixement.
Com s’incorpora la IA en el vostre àmbit?
La intel·ligència artificial pot aportar moltes dades i coneixements, però li manca la capacitat humana d’establir relacions entre àmbits molt diferents. Gaudí n’és un exemple: va inspirar-se en la natura per crear una arquitectura única, com la Sagrada Família. Aquesta capacitat de trobar analogies i generar noves idees és també fonamental en filosofia, especialment en el diàleg entre la fe i les ciències, i va més enllà de la simple acumulació de dades.