«Cap educació no és complerta si no aborda la qüestió del sentit» Això és el que afirmava el papa Lleó XIV a la seva visita a la seu de la UNESCO a París el passat 25 de setembre, i això és el que es va poder confirmar amb el testimoni dels treballs dels grups d’experts de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) al congrés Quòrum26 a Tarragona el 22 d’octubre.
Des de que Víktor Frankl va escriure “L’home a la recerca de sentit” (1946), l’apel·lació a l’educació en el sentit ha estat una constant. Podem entendre el mot “sentit” en dues accepcions, la de “ruta” i la de “raonament”; és a dir, hi ha sentit quan, ara i aquí, hi ha un lloc (també des del d’on es ve i cap a l’on es va) i, ara i aquí, també hi ha un perquè (també un relat heretat i un relat de promesa). El sentit de l’actualitat educativa no és tabula rasa; conduïm, i eduquem, llambregant el retrovisor i el navegador alhora per tal d’arribar a la destinació el més sans i estalvis possible.
Els treballs dels grups d’experts de la FECC d’aquests darrers dos anys, ja sigui des de l’àmbit pedagògic com l’àmbit de la identitat i missió, responen a les dues accepcions de l’educació en la qüestió del sentit. Des de les matemàtiques i la lectura fins al treball curricular o la cura de la persona, a l’escola cristiana s’ofereixen aquests treballs com a proposta de sentit obert a tothom perquè hi ha camí a fer i perquè hi ha argument que el sosté.
El lema del congrés, “Som constel·lació educativa”, inspirat en una afortunada expressió de la carta apostòlica del papa Lleó “Dibuixar nous mapes d’esperança” (2025), enllaça l’aposta per una educació complerta amb el sentit de l’escola cristiana a Catalunya avui. L’escola cristiana és considerativa; si examinem el conjunt dels estels que conformen l’espai “edu-sideral” hi trobarem una ruta per a l’esperança… enmig del sidral.