Les fulles seques dels arbres comencen a caure, el dia cau més aviat, sentim la calidesa de recollir-nos a les nostres llars… Doncs som a finals d’octubre i enguany ens trobem un cop més davant d’una tradició mil·lenària, cosa que entre els joves s’està perdent força. Ara, doncs, se celebren les noves modes que no són pas més que una mena de simulacre global que trenca l’harmonia heretada. El Halloween proposa jugar amb la foscor i tancar-se en un esquema on tot es redueix a consumir i espantar. Mentre aquesta cultura ens parla de por, la nostra tradició ens parla de llum i fraternitat. Celebrem la Castanyada i la solemnitat de Tots Sants; celebrem els sants, els qui ens han precedit i han estimat verdaderament Déu, i fem memòria dels nostres difunts.
Avui dia ser jove i cristià sovint pot ser difícil. Sembla que t’hagis de deixar portar a contracorrent i, com a via fàcil, doncs, és caure en les noves modes. Estimar la Castanyada i Tots Sants significa recordar que tenim identitat, recordar d’on venim i valorar el sentit de la fe. Per això animo els joves com jo: que no permeteu que us canviïn l’esperança per la foscor! Jo també tinc amistats que surten a celebrar aquesta nova moda, però, tot i això, jo continuo mantenint la meva arrel, la que em connecta amb Déu i la terra. Doncs marquem tots junts, els joves cristians, la diferència, defensant la llum, la calidesa i la nostra fe.