Aquest dijous 29 d’octubre es compleixen dos anys de la dana que va colpejar especialment l’Horta Sud de València i va provocar la mort de 233 persones. Malgrat que la vida als municipis afectats s’ha anat normalitzant, encara hi ha famílies que conviuen amb el dolor per la pèrdua d’éssers estimats i parròquies que no han pogut reprendre amb normalitat el culte. En una entrevista emesa a Ràdio Estel aquest dimecres 28 d’octubre, l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, ha reflexionat sobre les conseqüències de la tragèdia, els aprenentatges que n’hem de treure i la necessitat de posar les persones al centre de la resposta davant els fenòmens meteorològics extrems.
Dos anys després de la dana, hi ha hagut temps per assumir la tragèdia o les famílies i les poblacions afectades continuen amb el dolor encara viu?
Les ferides es van curant a poc a poc, però les persones i les famílies que han perdut un ésser estimat continuen patint. Quan arriben aquestes dates, és com si la ferida es tornés a obrir. La vida, externament, es va normalitzant als pobles i a les ciutats afectades, encara que no del tot. Encara hi ha alguna parròquia que no ha pogut obrir les portes i, evidentment, a moltes cases deu passar el mateix.
“Intentem que les parròquies i les persones puguin tornar a la vida normal”
Les esglésies afectades han recuperat la normalitat?
Les esglésies han anat recuperant la normalitat. A finals de setembre vaig visitar la parròquia de la Mare de Déu de Gràcia, al barri de la Torre, al sud de la ciutat de València, que va quedar molt afectada i on encara no s’havia pogut celebrar l’Eucaristia. Al novembre aniré a la parròquia de Sant Carles Borromeu d’Albal per reobrir l’església. No obstant, les restauracions del patrimoni històric i artístic avancen més lentament. A poc a poc es van fent obres i, en la mesura que és possible, intentem que les parròquies i les persones puguin tornar a la vida normal.
La darrera dana, Adam, també va afectar diverses esglésies de l’arxidiòcesi. Quin balanç en feu?
Les afectacions no han estat tan greus com les de la dana de fa dos anys. En general, han patit alguns centres de culte situats a les platges, perquè en molts pobles hi ha capelles a primera línia de mar. Potser l’església del monestir de les clarisses d’Oliva és la que ha rebut més aigua, però no hi ha provocat danys estructurals. Esperem que, amb el pas del temps, l’edifici es vagi assecant. Un dels municipis més afectats pel desbordament del riu Girona ha estat els Poblets. Hi ha hagut molts danys materials a les cases de nombroses famílies, però l’església parroquial no ha quedat afectada. En conjunt, aquesta dana no ha estat tan forta com la de fa dos anys.
“Els fenòmens meteorològics que afecten la vida i els béns de les persones no s’han d’utilitzar políticament per culpabilitzar els uns als altres”
Quins aprenentatges ens ha deixat aquella tragèdia? Estem més preparats per afrontar situacions semblants?
En primer lloc, cal destacar la solidaritat de les persones, que es va fer molt evident aquells dies a València. No només van venir valencians a ajudar, sinó també persones d’altres indrets de l’Estat espanyol. Va ser un gran moviment de solidaritat. D’altra banda, els polítics han de revisar les infraestructures que tenim. Fins als anys cinquanta del segle passat, l’Horta Sud era una comarca eminentment agrícola. Ara és possiblement la comarca més poblada de l’arxidiòcesi, amb una densitat de població molt elevada. La configuració ha canviat completament i, sovint, les infraestructures no han evolucionat al mateix ritme que els riscos derivats d’aquesta transformació urbanística i de la manera de viure als municipis.
També cal que els polítics reflexionin sobre la manera d’afrontar aquestes situacions. Els fenòmens meteorològics que afecten la vida i els béns de les persones no s’han d’utilitzar políticament per culpabilitzar els uns als altres. En aquesta darrera dana s’ha vist més coordinació entre les diferents administracions, i això és una bona notícia.
Sembla que aquests fenòmens són cada vegada més freqüents i afecten tota la costa mediterrània. També hem vist episodis meteorològics extrems al Montsià, a la zona de Tortosa i en altres indrets de Catalunya. Hem d’aprendre que, davant d’aquestes situacions, la primera preocupació han de ser les persones afectades, les seves vides i els seus béns. Cal ajudar-les i fer que sentin que l’Administració i tota la societat són al seu costat.
Davant la polarització social i política, quin paper ha de tenir l’Església per construir ponts de trobada i espais de diàleg, especialment en període electoral?
Lleó XIV ens va deixar un missatge molt clar en el discurs que va pronunciar a les Corts espanyoles, tant pel contingut com per la manera de dir-ho. Moltes vegades podem transmetre missatges molt cristians pel que fa al contingut, però fer-ho d’una manera poc cristiana. L’Església ha de promoure la dignitat de totes les persones, d’acord amb la seva doctrina social, però ho ha d’anunciar i ho ha de fer d’una manera evangèlica. Si l’Evangeli no s’anuncia evangèlicament, sembla que, amb la forma, desmentim el contingut.
El Papa ens ha deixat una gran lliçó. Ara que s’acosten les eleccions, hauríem de tornar sobre les seves paraules i reflexionar sobre els seus discursos, però també aprendre de la seva manera d’anunciar el missatge i de ser presents en la vida social i política, tant els cristians com l’Església en conjunt.
El 29 d’octubre també es clou el tercer Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze. Quina valoració en feu?
És la tercera vegada que se celebra aquest Any Jubilar. La segona va coincidir amb la pandèmia del Covid-19 i pràcticament no hi va haver actes públics; va ser una celebració molt discreta. Aquesta tercera edició ha servit per consolidar l’Any Jubilar i donar-li un caràcter clarament eucarístic. No el celebrem perquè tinguem un objecte arqueològic, sinó pel que significa la presència del Sant Calze com a referència a l’Eucaristia i al moment en què el Senyor la va instituir. Més de mig milió de pelegrins d’arreu del món han passat per la catedral. De vegades m’he trobat grups procedents del Vietnam, de Miami i de molts altres indrets. Això demostra que s’ha convertit en un centre de pelegrinatge conegut internacionalment.
En l’àmbit diocesà, veníem d’un altre Any Jubilar i no podem sotmetre les parròquies i les comunitats a celebracions extraordinàries constants. Tot i això, pràcticament totes les parròquies de la diòcesi han fet algun pelegrinatge a la catedral, com també molts col·legis diocesans, congregacions religioses i altres institucions.