Avui, diada de Tots els Sants, proclamem el text de les Benaurances segons la versió de l’evangelista Mateu, tal com està pautat litúrgicament. Se’ns diu que Jesús, veient les multituds que el segueixen, puja a la muntanya, s’asseu, els deixebles se li acosten i Ell els comença a ensenyar. No sabem el nom d’aquesta muntanya, però el fet de ser un lloc elevat ens evoca la muntanya del Sinaí, des d’on el Senyor es donà a conèixer a Moisès a qui lliurà els Manaments —el codi que Déu donà al seu poble, expressant així la seva voluntat i proposant-li unes pautes de vida.
Les Benaurances no són un codi de comportament, sinó la lloança de Jesús d’aquella misteriosa felicitat real que curulla el més profund de la persona, i n’impregna la totalitat de la seva acció. Res a veure amb el plaer, ni els honors, ni les riqueses. Prové d’un altre ordre, d’una altra magnitud: de Déu mateix. Ens cal, per tant, demanar-les. Jesús n’explicita algunes concrecions: “perquè la seva recompensa és gran en el cel”; “ perquè seran consolats”; “perquè posseiran la terra”; “perquè seran saciats de la fam i de la set de justícia”; “perquè seran compadits”; “perquè veuran Déu”; “perquè seran anomenats fills de Déu”.
Amb el seu elogi, Jesús mostra (i ens mostra) les qualitats d’aquell o aquells que, per gràcia, gaudeixen ja de la felicitat anticipada: són “els pobres en l’esperit”; “els qui ploren”; “els humils”; “els qui tenen fam i set de ser justos”; “els compassius”; “els nets de cor”; “els qui treballen per la pau”; “els perseguits pel fet de ser justos”; “els qui per causa seva són insultats, perseguits i calumniats”. I Jesús ens ho revela no només amb la seva paraula, sinó també amb el seu testimoni de vida.
La diada de Tots els Sants ens convida a alçar la mirada i tenir presents aquells per als qui és ja realitat la visió descrita per Joan en el llibre de l’Apocalipsi —que també proclamem avui—, on albira una multitud de salvats que mai ningú no l’hauria poguda comptar, els vestits dels quals són blancs perquè han estat rentats amb la sang de l’Anyell (Ap 7,9ss).
La visió ens omple d’esperança i de desig de formar part també nosaltres, un dia, de la multitud incomptable de tots els sants. Mentrestant, demanem viure l’esperit de les Benaurances avançant pel camí de la santedat, essent d’aquells a qui el papa Francesc, en l’exhortació Gaudete et exsultate (sobre la vocació a la santedat en el món actual), anomena “els sants de la porta del costat”, “de la classe mitjana de la santedat”.