Robert Baró, director del Museu Diocesà de Barcelona, i Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, han ofert aquest matí una atenció als mitjans de comunicació per parlar d’un fet històric: la col·laboració entre aquests dos organismes que ha permès que fins al 8 de desembre la Pila Almoina aculli l’exposició Art sacre italià del segle XX. En l’acte també hi han participat Rosalia Pagliarani, comissària de l’exposició, i Francesca Boschetti, conservadora de la secció d’art modern i contemporani dels Museus Vaticans.
Es tracta d’una mostra de pintura i escultura que ocupa tres sales de l’històric edifici contigu a la catedral de Barcelona amb una vintena d’obres de diferents expressions artístiques amb una nota comuna: mostrar la influència del convuls segle XX en la iconografia tradicional cristiana. Un exemple és una de les obres més importants de la mostra: l’esbós i l’estudi de la Resurrecció de Pericle Fazzini previs a la gran escultura instal·lada a l’Aula Pau VI del Vaticà.
L’exposició quedarà inaugurada oficialment en un acte a les sis de la tarda que comptarà amb la presència del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i de sor Raffaella Petrini, presidenta de la Comissió Pontifícia per a l’Estat de la Ciutat del Vaticà i presidenta de la Governació de l’Estat de la Ciutat del Vaticà.
ROBERT BARÓ
“Es tracta d’una col·laboració importantíssima entre una Església particular com és la de Barcelona i l’Església universal”
“Es tracta d’una col·laboració importantíssima entre una Església particular com és la de Barcelona i l’Església universal”, ha remarcat mossèn Robert Baró. El precedent és una mostra que va haver-hi al Museu Diocesà Carlo Maria Martini de Milà, ara bé, com ha exposat la comissària de la mostra, Rosalia Pagliarani, “cada nou muntatge esdevé una exposició diferent, amb entitat pròpia, un conjunt que cada vegada es configura com una nova simfonia”.
ROSALIA PAGLIARINI
“Cada nou muntatge esdevé una exposició diferent, amb entitat pròpia, un conjunt que cada vegada es configura com una nova simfonia”
Robert Baró ha recordat que des dels seus inicis, el 1913, el Museu Diocesà de Barcelona està atent a recuperar materials antics per explicar la història de la diòcesi de Barcelona així com a dialogar amb el món contemporani i amb els nous llenguatges creatius. També ha posat en valor que la col·laboració amb els Museus Vaticans és fruit del treball de la Delegació diocesana de Fe i Cultura, amb la relegiosa Margarida Bofarull al capdavant. “Presentem un catàleg que és un honor per a nosaltres”, ha dit Baró, ja que “permet la col·laboració d’una petita institució de l’Església com és la nostra amb una gran institució mundial com són els Museus Vaticans”.
De la seva banda Barbara Jatta, en nom dels Museus Vaticans, ha definit com un honor aquesta sinergia que ha permès “aquesta primera mostra dels Museus Vaticans a Catalunya”, íntegrament dedicada en aquesta col·lecció d’art sacre contemporani, una col·lecció impulsada per Pau VI arran de la trobada amb el món dels artistes el maig del 1964, i que es va inaugurar l’any 1973.
“Es tracta de peces fundacionals de la col·lecció”, ha assegurat Rosalia Pagliarani. I ha dit que la narració expositiva no segueix un ordre cronològic sinó que s’ha estructurat en nuclis temàtics, que van des de les primeres dècades del segle XX fins als anys centrals, del simbolisme de començament de segles fins al segon futurisme, passant pel realisme de mitjans segle, arribant a la recerca sobre matèria i llum en l’escultura.
