És important fer cas una vegada més de la reflexió del papa Francesc i en la qual ha insistit el papa Lleó: “La humanitat és cridada a prendre consciència de la necessitat de realitzar canvis d’estils de vida, de producció i de consum, per combatre aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el produeixen o accentuen… També hi ha incidit l’augment en la pràctica del canvi d’usos del sòl, principalment la desforestació per a l’agricultura” (LS23).
Aquest plantejament projecta una exposició molt detallada de quin és el pensament social de l’Església sobre la qüestió ecològica, tan clau avui per entendre el ritme de la humanitat, els comportaments i els resultats d’aquests comportaments. Aquesta germana Terra “clama pel dany que li provocam a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i maltractada terra” (LS 2).
La natura com un esplèndid llibre en el qual Déu ens parla i ens reflecteix quelcom de la seva formosor i de la seva bondat. Partim del convenciment que la humanitat encara posseeix la capacitat de col·laborar per construir la nostra casa comuna. Per açò, la invitació a un diàleg constant sobre la manera com estam construint el futur del planeta, mitjançant una solidaritat universal nova, tot deixant-nos inspirar en el tresor de l’experiència espiritual cristiana.