L’Agenda 2030 és un projecte que parteix de la voluntat majoritària del països que formen l’ONU pensant amb l’ésser humà.
Són 17 punts on es parla de tot allò que ens agradaria que la humanitat tingués. Però en el fons és com una utopia global. Utopia que és podria fer real si l’home deixés a un costat el seu egoisme.
I, què és una utopia? Si faig la pregunta als meus alumnes em contesten que és un somni. I en part tenen raó perquè els somnis no suren més enllà de la il·lusió, en una imaginació que no té fi.
John Lennon deia: “Els somnis si els somnies sol, es queden en el que són, però si els comparteixes, es poden fer realitat”.
Qui no voldria viure en un món sense pobresa, sense fam, amb recursos per a tothom, un món en pau i sostenible, un ensenyament i una sanitat universal, tenir llibertat individual, de gènere, de moviment; o una justícia igual per tothom, amb una economia al servei de les persones i no del capital, etc…?
Tots aquests objectius poden ser una utopia, un somni, però si l’ONU s’ho ha plantejat, podem pensar que pot ser possible, podem fer realitat el somni.
L’Església des de sempre ha estat treballant el que ofereix l’Agenda 2030. Des de Lleó XIII, els papes han posat com protagonista de l’Evangeli i de la doctrina social de l’Església l’ésser humà, la persona; perquè sinó, de què serveix tot això?
Aleshores quin és el problema? Doncs que partim dels errors de sempre, de la condició humana que fa de les persones objectes, números, pura estadística adobada amb el verí de l’egoisme. També perquè fem de l’Evangeli una norma, en funció de la meva ideologia, la qual em condiciona en temes troncals com la caritat amb els immigrants o temes morals que ens agrada adaptar al que pensem o al que creiem pensar, quasi sempre des de postures irrevocables.
Com a creients, com a Església que som, el que hem de fer és seguir senzillament l’Evangeli, la tradició que ve del Fusteret de Natzaret, i així com fem novenes i tenim tantes devocions, preguem perquè aquest somni, aquesta “utopia” que anomenem Agenda 2030 es pugui fer realitat a pesar de les ideologies i d’una condició humana tan deshumanitzada.